El Món de les Formigues

TAXOMARA 2010 - Ronda (Màlaga)

2010-10-20T07:48:00.000-07:00

Què és el TAXOMARA?

TAXOMARA és la reunió anual internacional que l'Associació Ibèrica de Mirmecología (www.mirmiberica.org) A.I.M. conjuntament amb el fòrum en Internet de La Marabunta (www.lamarabunta.org), comunitats ambdues de professionals, naturalistes i aficionats a les formigues, que es realitzen per presentar dades, compartir, aprendre i divulgar, tot allò referent sobre la biologia de les formigues, sobretot autòctones però també sobre totes aquelles espècies foranes, exòtiques i invasives que entren a la Península Ibèrica i a Europa representant terribles plagues que alteren els nostres tan sensibles i preuats ecosistemes.

Cada any, TAXOMARA, es celebra a un lloc diferent de la Península Ibèrica i un lloc que, a més, contingui un marcat interès mediambiental i paisatgístic i que, d'alguna manera doni a conèixer el contingut de la seva mirmecofauna per, d'aquesta manera, contribuir al panorama del coneixement del medi on celebra, de la seva protecció i de la seva conservació.

Aquest any 2010 es celebra la V TAXOMARA a RONDA, lloc de singular bellesa a la província de Màlaga i concretament se'ns ha ofert el Centre de Congressos i Aula de Educació Ambiental La Algaba.

Dijous, 1 de Juliol de 2010

Ens reunim en el parc natural de La Algaba. Foto de grup dels 30 assistents.

Primera recollida de mostres de formigues del parc. Els nostres biòlegs seran els que certificaran el gènere i l’espècie. Això es fa a través de potents lupes o microscopi, i coneixent les claus taxonòmiques de les formigues. Fins i tot es pot descobrir alguna nova espècie no catalogada.

Primeres troballes del matí. Colònia de Temnothorax en un tronc sec. Reina i larves.

Colònia de Aphaenogaster sota una pedra. S'agafen mostres.

Obrera de Camponotus Cruentatus, en un arbre. Aconsegueixo una reina gracies a "Alihormiga", membre de La Marabunta. Tambè uns capolls del mateix gènere, per accelerar la futura colònia (La reina ja ha posat ous i han nascut dues obreres dels sis capolls).

Colònia de Aphaenogaster Gibbosa, sota d'una pedra.

Colònia de Solenopsis, sota una pedra, amb un mon de larves i ous (son aquelles tant petites, similars a les que tinc a casa, amb obreres de 1,5mm).

Formica amb alguns capolls, a terra.

Per la tarda i durant els tres dies es faran xerrades i exposicions de treballs d’investigació a càrrec de biòlegs, professors i doctors d’universitats i parcs naturals. També s’identificaran a través del microscopi les claus taxonòmiques de les mostres recollides.

El Dr. Xavier Espadaler, de l'Universitat Autònoma de Barcelona, fa una petita introducció a les xerrades.

Divendres, 2 de Juliol de 2010

Sortim tots plegats cap el parc natural de La Nava per recollir de nou mostres de formigues. Anirem des de Los Llanos fins al Pinsapar, on es troba l’avet ibèric anomenat Pinsapo. Es recolliran mostres de tot el parc.

S’utilitzen mètodes per recollir mostres ben peculiars, com un aspirador manual casolà (dos tubs, un potet entremig i un filtre). En la foto recollinnt mostres de Tapinoma.

Colònies de Crematogaster Auberti i de Aphaenogaster Senilis.

Obreres de Pheidole Pallidula portant una pupa i colònia de Bothiomyrmex sota una pedra.

Els famosos pinsapos.

Colònies de Tapinoma i Temnothorax.

Colònies de Aphaenogaster i Formica.

Colònies de Lasius Grandis i Camponotus Pilicornis, i niu de Cataglyphis.

Ens tornem a reagrupar per anar a fer un àpat.

Per la tarda tornem a fer identificació de les mostres recollides.

Dissabte, 3 de Juliol de 2010

Matí lliure per fer identificació o sortir al camp de La Algaba a recollir més mostres.

Obreres de Camponotus Cruentatus.

Una "major" de Messor.

Colònia de Crematogaster Scutellaris dins d'una agalla d'n Roure.

Tarda de visites a Ronda, incloent una altre xerrada a la Biblioteca. Es parla de com poden afectar els insectes, entre ells algunes formigues, al deteriorament de les col·leccions de llibres a les Biblioteques, així com el deteriorament de les pròpies estructures, normalment de fusta, i de les obres d’art que conviuen amb els llibres.

Entrega de diplomes i premis pels assistents.

Només afegir que ha sigut una gran experiència, com afeccionat al mon de les formigues, poder assistir a aquesta edició del TAXOMARA 2010 i compartir experiències amb d’altres afeccionats i amb professionals d’aquest camp. És una experiència que recomano a tothom i que el proper any espero participar.

ATTA CEPHALOTES AL COSMO CAIXA DE BARCELONA

2010-10-20T07:46:00.000-07:00

INTRODUCCIÓ:

Les Atta Cephalotes, conegudes també com a Formigues talladores de fulles, es caracteritzen pel seu tipus d'alimentació. Tallen fulles però no poden alimentar-se directament d'elles. Per aquest motiu recullen fulles sobre les quals cultiven un fong simbiont, el “Leucoagaricus gongylophorus”, que només pot viure dins dels formiguers. Aquest fong transforma les fulles en material digerible. Això dona a les Atta la capacitat d'alimentar-se d'una gran varietat de flora, fet en el qual es basa el seu èxit evolutiu.

El procés és el següent:

Les obreres més grosses, d'uns 25mm, a part de vigilar i protegir el formiguer també utilitzen les seves poderoses mandíbules per tallar les fulles a una mida sempre similar, i les van deixant caure a terra.

Les obreres mitjanes, d'uns 15mm s'encarreguen de transportar en llargues fileres les fulles tallades al formiguer.

Dins del formiguer hi ha un altre casta d'obreres mes petites, de 2 a 8mm, que s'encarregaran de cultivar el fong. Primer, les fulles fresques passen un procés de neteja per part de les obreres. Després seran tallades i mastegades en trossos petits mentre afegeixen saliva i material fecal. Amb aquesta barreja crearan un substrat on creixerà el fong, del qual s'alimentarà tota la colònia.

Aquesta espècie es troba en boscos fins a dos mil metres d'altitud en quasi tot el continent americà, des de Louisiana fins a l'Argentina, i pot formar colònies de fins a cinc milions d'obreres.

COSMOCAIXA BARCELONA:

Aquí trobem el Bosc Inundat, reproducció exacta d'un tros de més de mil metres quadrats de la selva amazònica brasilera. A par de diferents espècies d'aus, rèptils i peixos, podem trobar un formiguer artificial on viu una colònia de Atta Cephalotes amb milers d'obreres. Aquesta colònia escenifica tot el procés natural d'aquesta espècie però en captivitat, des de la recol·lecció de fulles fins a la producció del fong que les alimenta.

Vista general de l'interior del formiguer:

Connexió amb el bosc inundat:

Cultiu del fong:

Larves i pupes :

Obreres de la casta més gran (majors):

Obreres cuidant el formiguer:

La visita del formiguer de Attas va ser molt interessant i dificultós, donat que està situat a la foscor i no es pot utilitzar el flash per fer fotos. De totes maneres, amb paciència i un objectiu MACRO vaig poder treure bones fotos. Aquesta visita és recomanada, així com a la resta de les instal·lacions del caixa Fòrum de Barcelona.

Tapinoma Nigerrimum

2010-10-20T07:44:00.001-07:00

CINC CÈNTIMS:

Les Tapinoma nigerrimum és una espècie polimòrfica, és a dir, que les obreres tenen varies mides, de 1,6mm fins a 6mm. Les més petites fan funció d’exploradores i dides de la prole, mentre que les més grosses s’encarreguen de la defensa de la colònia, d’emmagatzematge en el seu cos de les reserves i de trossejar els grans insectes.

S’alimenten de substàncies dolces, insectes i també son carronyeres. En alguns casos també son ramaderes de pugons, dels quals obtenen les seves secrecions dolces a canvi de protecció.

És una espècie que necessita poca humitat i el seu hàbitat son les ciutats i el camp en general, tot i que traslladen contínuament tota la colònia a la recerca de zones amb aliments No filen capolls sinó que la larva es transforma directament a formiga passant pel estat de “ninfa”.

Son falses “poligíniques”. Això vol dir que es crea la colònia a partir només d’una reina, però que quan es fa adulta formen poligínia amb reines noves criades per les obreres a la mateixa colònia, arribant a veure’s nius amb desenes de reines. Per defensar-se acostumen a expulsar pel “gaster” raigs d’àcid que neutralitza els invasors i a mossegar. Un dels seus pitjors enemics son les vespes de l’espècie Tracheliodes Quinquenotatus, considerades devoradores de formigues, en especial, de Tapinomes, les quals capturen en ple vol.

LES MEVES TAPINOMA NIGERRIMUM:

Divendres passat em va arribar una petita colònia d’uns 25 membres i sense cap ou encara. Els hi he construït un petit formiguer amb la clàssica caixa de bombons Ferrero, utilitzant també un bloc de “ytong” tallat a mida, sorra, pedres, branques, un menjador i un abeurador. La tapa superior està oberta i protegida amb oli antifugues.

Un cop bolcat el tub original on venien al nou formiguer no han tardat en explorar el nou cau i a portar a la seva reina a dins d’una de les galeries.

De moment formen tres dotacions: un primer grup acompanya a la reina, un segon grup fa vigilància a l’entrada i un tercer grup està contínuament explorant l’exterior. Han menjat aiguamel i un petit peixet de plata (“lepisma”) al qual van donar caça en minuts.

Ara només queda donar-les tranquil·litat per que s’acomodin i que la reina comenci a posar ous, que ja li toca...

Formica Subrufa

2010-10-20T07:43:00.000-07:00

Fa cosa d’un mes em va arribar, per gentilesa de www.lamarabunta.org, una mini colònia de Formica Subrufa. És una subespècie de Formica semblant a la Formica Fusca, de la qual ja es va parlar en el fòrum. Per tant, no donaré detalls de les seves característiques i passarem directament a explicar com les tinc.

Le meves Formica Subrufa

Em van arribar en un potet d’aquests d’anàlisi. Consta de reina i una vintena d’obreres. Encara no tenien ous però ara, a l’entrar a la tardor, la reina ha començat a posar. En poc més de 15 dies ja han sortit larves, han crescut i algunes ja han filat un capoll. Ara tocava mudar-les a un formiguer definitiu.

Utilitzant un terrari de metacrilat de 20x10x10 he fabricat un formiguer amb un material anomenat ytong (material lleuger i tèrmic de construcció format per blocs de formigó cel•lular d’autoclau). Només calia ajustar-lo a les mesures d’un dels laterals i fer les galeries i túnels. Una miqueta de tint natural per donar-li color, sorra, uns ornaments, un menjador i un abeurador. I el resultat és el següent:

Després he bolcat el pot i han començat a buscar refugi dins del nou formiguer. Han traslladat també els ous, les larves i els capolls que tenien:

La reina amb obreres i alguns ous i larves:

Detall dels ous, larves i capolls:

Més tard els hi he posat un “lepisma” (peixet de plata). L’han capturat i l’han arrossegat cap a dins. No han tardat gaire en alimentar alguna larva amb el nou menjar. Podem apreciar a la següent foto el “lepisma” amb una larva dins menjant posada per una obrera:

Les alimento amb aigua mel, insectes i paté. A veure com evolucionen amb el nou cau...

El despertar...

2010-10-20T07:41:00.000-07:00

Estiu 2010. Diuen per les espanyes que “la primavera la sangre altera”, referint-se sobretot als éssers humans, però està clar que aquest canvi d’estació afecta a la vida en general i, per tant, també a les formigues. Ara, a la tardor, és l’època en que les colònies deixen enrere la seva passivitat i comencen a fer-se actives. Les que tenien larves de la temporada anterior activen el seu procés de creixement per convertir-se en formigues, les reines comencen a posar ous, les obreres comencen a sortir dels formiguers en busca de menjar, netegen els seus caus, amplien els formiguers, etc.

I, per que no, les meves colònies també tornen a l’activitat. Per tant, us faré un petit esbós de com van.

Solenopsis Fugax:

Totes tres colònies estan actives i amb molts i molts ous i larves. D’obreres en tenen desenes i desenes totes tres. Ja comencen a sortir as menjar el que els hi poso: aigua ensucrada, "tenebrios", paté de gat, etc.

MOON

SUN

COMET

Camponotus Ligniperdus:

Tant AFRODITA con ATENEAestan despertes. AFRODITA té bastants ous i continua amb 12 obreres. ATENEA, amb dues obreres, no dona gaire visibilitat per saber si ja ha posat ous. Totes dues s’alimenten cada dia i surten a passejar.

AFRODITA

ATENEA

Lasius Niger:

Tot i que les Lasius no han aturat massa la seva activitat durant el hivern sí que podem dir que els naixements estaven “offline”. Moltes son les larves que han estat dormides i que, ara, començaran a desenvolupar-se. RINGO, que era la més gran, ha anat perdent durant tot el hivern part de les seves obreres fins a quedar-se amb unes 100, de les 500 que van arribar a ser. Aquest és un procés normal en aquesta espècie. Pel contrari, LENNON ha mantingut el seu número i han hagut poques baixes durant aquest temps. Calculo que deuen ser unes 250 obreres.

RINGO

LENNON

Messor Barbarus:

Aquesta espècie ha sigut sens dubte la més productiva aquests mesos. Han anat naixent algunes obreres de totes les grandàries. Hi corren algunes de vora un centímetre amb el cap més gros, les anomenades “majors”, que destaquen d'entre les seves germanes. Han estat devorant durant tot el hivern llavors i petits “peixets de plata” denominats també “lepismas”, i deuen ser unes 80 obreres.

Ara continuen havent-hi desenes de larves i pupes.

LAST

Formica Fusca i Formica Subrufa:

Les Formica Fusca, tot i augmentar la seva activitat, encara no han posat ous. Surten a menjar i a beure, i no ha hagut cap baixa. Son 12 obreres.

Les Formica Subrufa son una espècie nova que em van fer arribar fa uns mesos. Encara estan en un potet, a esperes de fer-les un formiguer, i la seva reina ja ha posat desenes d’ous. Son unes 25 obreres.

FORMICA FUSCA

FORMICA SUBRUFA

Crematogaster Scutellaris:

També nova entre les meves colònies tenim aquesta espècie que vaig aconseguir fa dos mesos. De moment son només dues reines fecundades en dos tubs, però ja han començat a posar ous. Les alimento poquet amb aigua ensucrada fins que neixin les primeres obreres.

TUB 1

TUB 2

I fins aquí les últimes noticies encara fresques sobre les meves colònies, a esperes d’anar veien com es desenvolupen, sobretot, les noves espècies. Seguirem informant...

FORMIGUES GEGANTS AUSTRALIANES

2010-10-20T07:39:00.000-07:00

Intrèpida i bel·ligerant, la formiga buldog d'Austràlia (Myrmecia Gulosa), de 25 mm de llarg, utilitza el seu agut sentit de la vista i el seu agulló verinós per detectar i doblegar preses de grans dimensions.

Encara que les buldog van ser difoses per tot el globus, avui només es troben a Austràlia. Solen alimentar-se d'altres insectes com ara abelles (foto a sota), formigues, especialment formigues fusteres. Aquesta és una presa perillosa, perquè les espècies de formigues més avançades, com la fustera, poden trobar ajuda ràpidament enviant senyals químics a les seves companyes, una habilitat que no tenen les buldog. No obstant això, gràcies a la seva visió superior, una buldog pot envoltar ràpidament a una fustera, saltar al dors i clavar-li l’agulló abans que la víctima tingui temps d'organitzar el contraatac.

Incapaços d'ingerir aliments sòlids, les buldog adultes només poden llepar els sucs dels insectes que maten, la carn de les seves preses serveix per alimentar les larves de la colònia. La dieta bàsica de les obreres inclou els seus ous no fecundats, sense closca, que donen a la reina o a d’altres obreres, encara que de vegades se'ls menja la mateixa que els ha posat.

Les formigues buldog poden detectar un intrús a dos metres de distància i atacar-lo. El dolorós efecte de les seves punxades, que causa coïssor, pot durar hores. Cacen en solitari fora del formiguer, i fins i tot en ell mantenen les distàncies unes amb les altres molt més que altres espècies de formigues.

Tanmateix, el comportament dins de la colònia està guiat per l'infatigable altruisme que caracteritza totes les formigues. Les obreres sempre omplen d'atencions a les seves germanes petites, grosses i sense potes, encara en fase de larva. Les separen per edat i mida, i les alimenten amb insectes i ous. Quan una larva completa el seu creixement, les obreres la cobreixen amb grans de sorra, que li serveixen de bastida per filar un capoll de seda. Dies després, les obreres desenterren el capoll, a l'interior hi ha la pupa. Quan al cap d'unes setmanes l'adulta acabada de formar intenta sortir, una obrera talla el capoll amb les seves mandíbules i l'ajuda a ser lliure.

Encara que no hi ha distincions clares, les adultes més grans solen sortir a caçar, mentre que les de menys mida es queden en el formiguer per tenir cura dels ous i les larves.

Així que ja sabeu, si aneu a Australia, no sols tingueu cura dels cangurs que salten i colpegen sinó també de les formigues gegantes buldog que punxen amb el seu agulló. I de criar-les a casa... ni persar-hi...!!!!

Linepithema Humile

2010-10-20T07:38:00.000-07:00

Denominada també formiga argentina aquesta espècie originària de les ribes del riu Paranà (Argentina, Brasil i Uruguai) és una formiga invasora en molts llocs del mon, inclòs la Península Ibèrica. Pot afectar greument a la fauna local de formigues i als ecosistemes envaïts, com està passant en l’actualitat al Parc Nacional de Doñana. També infecta les cases. Per aquest fet, la seva criança en captivitat només es tindria que fer en aquelles zones on ja és una espècie invasora, i en cap cas es tindrien que enviar reines ni colònies a d’altres persones. Dit això, podem començar a parlar-ne.

És una espècie omnívora y molt adaptable a qualsevol hàbitat, per lo qual és molt comú trobar-la a les ciutats, convertint-se en algunes ocasions en veritables plagues en edificis i parcs. Són “poliginiques” i no tenen vols nupcials donat que la fecundació la fan dins dels formiguers. Necessiten un grau elevat d’humitat tenint activitat fins i tot al hivern a temperatures baixes.

La reina fa de 6 a 8 mm i les obreres de 2 a 3 mm, i son d’un color marró pàl·lid. Només son agressives amb d’altres espècies. Formen tota una xarxa de formiguers connectats entre ells compartint tots els seus recursos, arribant a formar súper colònies. Una de les súper colònies conegudes més grans va des de Mèxic fins a Sant Francisco. I a Europa també estan documentades dues súper colònies distribuïdes al llarg de la costa mediterrània i atlàntica del sud d’Europa, des d’Itàlia fins a Portugal, al llarg d’uns 6.000 quilòmetres.

És comú veure llargues fileres d’obreres transportant menjar d’un llocs cap al formiguer o, simplement, formant noves colònies. En aquest segon cas, una de les reines noves fecundades s’endu part de les obreres en busca d’un altre cau on formar una nova colònia.

Si algú es vol animar amb aquesta espècie ja ho sap...

(INFORMACIÓ I FOTOS EXTRETS D'INTERNET)

CREMATOGASTER

2010-10-20T07:37:00.000-07:00

Les crematogaster són un gènere que es distingeix fàcilment per la forma en que el pecíol s’uneix al “gaster”. Ho fa per la part superior, permetent a la formiga inclinar cap al davant el “gaster”, per projectar el verí quan es veuen amenaçades. La paraula crematogaster ve del llatí “cremato” que significa penjant i de “gaster” que és el nom al que denominem l’abdomen de les formigues. És a dir, abdomen penjant.

La principal subespècie que viu a la Península és la Crematogaster Scutellaris. És inconfusible per ser l’única amb el cap de color marró a vermell intens. Viu en els troncs del arbres, no produint-los cap mal doncs només s’instal·len en zones mortes. A canvi, protegeixen l’arbre d’insectes i d’altres espècies de formigues. Són molt agressives amb tot el que se’ls hi apropa i és molt dominant en arbres com roures, castanyers, sureres, figueres, etc.

Aquesta espècie és omnívora. S’alimenten de petits insectes i de melassa.

Els vols nupcials són a la tardor. Després de l’aparellament la reina buscarà en els arbres buits on poder entrar. Són unes reines molt resistents i aguanten temperatures molt baixes. Són principalment “monoginiques”, menys algunes excepcions, i tenen un tamany mitjà.

La cria en captivitat és complicada donat que els seu hàbitat són els arbres, però hi ha alguns que s’han atrevit amb formiguers de fusta o suro, vigilant sobretot que no hi hagi excés d’humitat doncs podria generar fongs.

Si aconsegueixo alguna colònia o reina fecundada d’aquesta espècie ja ampliaré la informació amb experiències personals. De moment, rés de rés...

(INFORMACIÓ I FOTOS EXTRETS DE www.lamarabunta.org i Internet)

Formica Fusca

2010-10-20T07:35:00.000-07:00

CINC CÈNTIMS:

El seu hàbitat son els terrenys amb sorra, fusta morta i pedres. Els vols nupcials son des de juny fins agost. S’alimenten d’insectes i de substàncies dolces com la mel. Algunes subespècies de Formica també fan pasturatge de pugons alimentant-se de les seves secrecions dolces. La reina fa de 6,5-9,5 mm, el mascle de 8,5-9,5 mm i les obreres de 4,5-7,5 mm.

Tot i no tenir soldats les obreres tenen “intercastes” que donen lloc a obreres de diferents grandàries. És una espècie “poliginica”. Son formigues molt ràpides i nervioses, sobretot quan noten presències estranyes. Les colònies madures acostumen a tenir entre 500 i 200 membres.

LES MEVES FORMICA FUSCA:

14 d’octubre de 2009

M’arriba una nova colònia. Es tracta d’una mini colònia d’uns 15 membres, sense ous ni larves. Després de deixar-les descansar connecto el tub a una caixa que farà de menjador amb sorra, branques i pedres, així com un recipient per posar menjar i un petit tub amb aigua.

16 d’octubre de 2009

Van sortint de tant en tant a donar un vol, i a beure aigua i aigua ensucrada. Després tornen ràpidament dins del tub.

Han posat pedretes a l'entrada del tub, reduint el pas.

Els hi he posat un cuc de la farina al menjador. Durant la nit l’han caçat, se’l han dut dins del cau i se’l han començat a menjar.

30 d’octubre de 2009

Els hi poso una altre formiga Formica però d’un altre subespècie que vaig trobar al camp. De seguida la redueixen i se l’enduen dins del tub. Finalment l’han envoltat de fils de cotó com si fos un trofeu.

23 de novembre de 2009

La colònia està hibernant. Fins i tot han tapat completament l’entrada al tub amb pedretes. Ara és qüestió de deixar-les tranquil·les que passin l’hibern.

Camponotus Ligniperdus

2010-10-20T07:32:00.000-07:00

INTRODUCCIÓ:

Espècie ubicada majoritàriament al centre de Europa viu en zones boscoses formant els nius sota l’escorça dels arbres o sota la fusta podrida. Hi ha algunes excepcions donat que també s’han trobat colònies en els Pirineus aragonesos i catalans. Els vols nupcials son des de maig fins a juny, i hibernen des d’octubre fins a març. S’alimenten d’aiguamel i d’insectes tant vius com morts. Degut a la seva grandària requereixen gran quantitat de proteïnes.

Les colònies estan formades per reines (16-18 mm), mascles (8-12 mm) i una “intercasta” d’obreres i soldats (6-14 mm). Son de color negre amb una lleugera coloració vermella i marró fosc.

L’espècie és “monogínica” menys algunes excepcions. Una colònia madura pot tenir al voltant de 10 mil membres i la reina pot viure entre 15 i 18 anys aproximadament. El seu desenvolupament des del ou fins a adult s’allarga durant 8 o 10 setmanes (d’ou a larva de 10 a 16 dies, de larva a capoll de 10 a 14 dies, i de capoll a adult de 10 a 24 dies).

No es coneixen gaires coses d’aquesta espècie a la Península donat que no és una espècie autòctona. Per trobar més informació s’ha d’anar a pàgines web d’altres països, sobretot d’Alemanya.

LES MEVES CAMPONOTUS LIGNIPERDUS:

4 de maig de 2009

Directament des de Alemanya m’arriben un parell de colònies de Camponotus Ligniperda, la formiga més gran del Centre d’Europa. Les reines fan quasi 2 cm de llargada. La primera consta de reina, cinc obreres i ous; la segona de reina, onze obreres, ous i larves. No semblen gaire nervioses, tot i que fan intenció d’escapar-se quan obro els tubs. Els ous son allargats i ataronjats.

Els hi poso un cotonet amb aiguamel i de seguida es posen totes a beure. És súper interessant veure com les obreres, per torns, després d’alimentar-se, van cap a la reina i l’alimenten amb el que acaben de beure. Més tard els hi poso un bocí de cuc de la farina i també s’alimenten de ell.

10 de maig de 2009

Son tranqui-les, netes i gens nervioses. Tot i així decideixo afegir una zona de menjar als tubs. Utilitzo una petita capsa de cargols amb dues estàncies totalment independents a les que connectaré els dos tubs.

Son molt netes doncs estan tot el dia netejant-se unes a altres. No son agressives amb formigues de la mateixa espècie però d’un altre colònia. M’explico: no detecto una petita escletxa en el separador i una obrera d’una de les colònies es cola a l’altre colònia. L’ensumen però no l’agredeixen, fins i tot s’acaba passejant dins del tub amb la reina. Evidentment, quan detecto això soluciono el problema de l’escletxa i retorno la obrera al seu cau.

24 de maig de 2009

Els ous ataronjats s’han convertit en larves. Els hi he posat dos trossos de cuc de la farina. Un l’han començat a devorar a la caixeta que fa de menjador, l’altre l’han introduït dins del tub i l’han posat al costat de les larves per que s’alimentin elles mateixes.

També els hi poso rovell d’ou dur i se’l cruspeixen en un tres i no res. Ara toca l’hora de provar amb una presa viva. Els hi poso un escarabat de la farina viu. L’ataquen, es defensen, s’amaguen...

És curiós que en aquestes accions d’atac i defensa executen una vibració amb el seu “gaster” colpejant intermitentment la superfície on son, tipus redoble de bateria. Ressona tota la caixa menjador. L’ataquen d’una en una, es retiren y, mentrestant es netegen, un altre surt fora i fa el mateix. Està clar que no son una espècie depredadora. Ataquen més per defensar-se que per capturar la presa, com farien d’altres espècies.

28 de maig de 2009

La colònia més gran (a partir d’ara AFRODITA) ja té els primers capolls filats. L’altre colònia (ATENEA) té ous i les primeres larves.

8 de juny de 2009

Com AFRODITA va bé decideixo preparar el que serà el seu nou formiguer. Es tracte d’un formiguer de metacrilat tipus sandwich de sorra – argila. Connecto el tub al nou formiguer i a esperar que es mudin. Per forçar la mudança descobreixo el tub deixant-lo a la llum i cobreixo amb plàstic transparent vermell el formiguer. La colònia ja té uns onze capolls.

29 de juny de 2009

AFRODITA ja té unes 16 obreres a més d’un bon grapat de capolls. Algunes obreres van morir però d’altres van néixer. Com no es mudaven totes soles he decidit bolcar el tub dins del formiguer. ATENEA és més lenta. Han mort algunes obreres i al final només son cinc després d’alguns naixements.

3 d’agost de 2009

Tornada de vacances. AFRODITA té ja una trentena de formigues i ATENEA va fent al seu ritme. A la segona li aniré preparant un formiguer doncs m’ha quedat lliure el de les Cataglyphis.

9 d’agost de 2009

Dit i fet. Ja he mudat a ATENEA al nou formiguer terrari. Aquest té dues zones: una amb sorra – argila tipus sandwich per que facin túnels, i una més gran amb sorra, pedres, troncs i plantes.

Al principi s’han guarit, sobretot la reina, sota un dels troncs. Els ous per aquí, les obreres per allà. Més tard, dues obreres han arrossegat a la reina dins d’un túnel que han fet a la sorra. Han estat una mica nervioses però al final s’han tranquil·litzat en el nou cau.

15 de setembre de 2009

Amb la baixada de temperatures ha baixat també el ritme de les dues colònies. AFRODITA s’ha guarit tota dins d’una galeria gran que han fet en la sorra. Aquí passaran el hivern. Vaig afegir un recipient transparent com a menjador.

ATENEA també s’ha guarit dins de la galeria, ha tapat l'entrada i no surt per res.

Ara tindrem que deixar-les en pau fins que vegi que torna a haver-hi moviment.

Pheidole Pallidula

2010-10-20T07:30:00.000-07:00

INTRODUCCIÓ:

Aquesta espècie té com a hàbitat les ciutats i el camp en general. Els vols nupcials va des de juny fins a finals de juliol i, esporàdicament, a la tardor. És carronyera, insectívora i granívora. Una colònia està formada per reina, obreres i soldats. Les mesures entre elles son diferents: reina de 6-8,5 mm, mascle de 3,7-5 mm, la obrera de 1,6 a 2,6 mm i els soldat de 3,3-4,9 mm.

Les pheidoles formen una casta d’obreres i soldats. Els soldats, que tenen el cap i les mandíbules més grans, principalment defensen la colònia, i les obreres s’encarreguen del seu manteniment.

Les colònies poden tenir en certs períodes varies reines que crien, però a la llarga, un cop apareixen les noves obreres les reines es maten entre elles fins a quedar només una. La seva alimentació es basa principalment en insectes, tot i que mengen qualsevol cosa.

LES MEVES PHEIDOLE PALLIDULA:

18 de novembre de 2008

M’arriben un parell de mini colònies ja formades d’un centenar de membres cadascuna. Entre els membres hi ha uns 12 o 15 soldats. Aquests no sols protegeixen a la reina sinó que també son utilitzats per la colònia per esquarterar les preses i el menjar.

Procedeixo a connectar un dels tubs a un formiguer d’escaiola preparat dins d’un recipient transparent. En menys de 30 minuts es muden dins del nou cau prèvia inspecció d’unes quantes obreres i soldats.

23 de novembre de 2008

Connecto la segona colònia a un altre formiguer d’idèntiques condicions que l’anterior. No han tardat ni 15 minuts en fer la mudança. Tant aquesta com l’altre necessitaven més espai.

Un cop revisat el nou cau les obreres acompanyen a la reina a la seva nova estància, la galeria més gran i més fonda del formiguer.

Ara toca deixar-les tranqui-les a totes dues doncs és l’època de hibernació.

26 de gener de 2009

Dia tràgic. Una de les dues colònies ha perdut la reina, ha mort. Les obreres la van passejant per la superfície el cadàver de ella. Com la primera colònia segueix bé i en aquesta segona hi queden unes 70 obreres i uns 10 soldats decideixo passar a les orfes al formiguer amb reina.

Per fer això he d’anar en compte. Aniré passant de deu en deu les formigues a la nova colònia per que comencin a agafar les feromones poc a poc de la nova reina. Si no ho fes així, podrien començar a matar-se unes a altres donat que tenen olor a reina diferent.

31 de gener de 2009

Ja he passat totes les formigues d’un formiguer a l’altre. Al principi son ensumades contínuament per les residents. Després es comencen a passejar pels túnels i galeries fins que, al agafar l’olor de la nova colònia, passen a formar part de ella.Han anat morint formigues, és el procés normal. Moren les més velles per donar pas a les noves quan neixin. De moment la colònia té un centenar d’obreres i uns 20 soldats.

7 de març de 2009

Comencen les primeres postes d’ous de la temporada. Aquests son passejats d’un cantó a l’altre per les obreres buscant les condicions òptimes de temperatura i humitat. Les vaig alimentant amb cucs de la farina i aigua ensucrada. L’estat de la colònia és d’uns 50 o 60 membres. Han mort moltes obreres i soldats durant el hivern.

11 de juny de 2009

Durant aquests mesos hem tingut els primers naixements de la temporada. També s’observen unes larves més grans de lo normal. En principi pensava que eren nous soldats però son més grans. Al temps apareixen unes "ninfes" molt grans.

Al final neixen mascles amb ales. Aquests van d’aquí cap allà acompanyats per obreres i soldats. En cada formiguer només neixen mascles o femelles per temporada, mai les dues juntes. Això farà que quan es fecundin en els vols nupcials s’asseguri la qualitat de la futura generació, igual que passa amb moltes espècies fins hi tot de mamífers.

3 d’agost de 2009

Han nascut fins a cinc mascles amb ales. En quan a la resta de la colònia no va massa bé. Van morint les obreres quedant només els soldats. I això es un problema doncs les obreres son les encarregades de buscar menjar i donar-lo a la reina i als soldats.

15 de setembre de 2009

La colònia ha anat en decadència fins que ha acabat morint la reina. Fi de la història.

Lasius Niger

2010-10-20T07:28:00.000-07:00

INTRODUCCIÓ:

El seu hàbitat pot ser qualsevol lloc. Sembla ser que pot arribar a ser fins i tot una plaga. El vol nupcial és a la primavera. Aquesta espècie en llibertat és predominantment “afidícola” (ramadera), és a dir, que concentren i cuiden pugons (àfids) dels quals extreuen un fluid dols que els alimenta. Per tant els hi encanta la mel o el sucre. També son depredadors d’insectes de carcassa tova.

La grandària de la reina és d’uns 7 mm, la del mascle d’uns 4-5 mm i la de les obreres d’uns 3-4 mm. Les Lasius només tenen una casta a part dels mascles i la reina. És a dir, que no tenen soldats. Normalment divideixen les feines segons l’edat. Les més joves cuiden de la prole i les més velles surten a buscar el menjar. Com a espècie de formigues no és que siguin gaire nervioses.

Poden fundar colònies "poligíniques" però una vegada que la primera generació d’obreres maduren les reines es barallen entre elles fundant unitats "monogíniques". En el cas de posar varies reines juntes és recomanable deixar només una quan vagin a néixer les “nurses” donat que en les lluites internes podrien morir totes les reines.

LES MEVES LASIUS NIGER:

10 de setembre de 2008

M’arriben per correu dues mini colònies Lasius Niger d’uns 10 o 12 individus cadascuna, amb alguns ous, larves i capolls. Demà les mudaré a un formiguer d’escaiola que tinc preparat.

11 de setembre de 2008

Es tracta d’un formiguer d’escaiola amb tres estàncies independents totalment aïllades unes de les altres, dins d’un recipient de plàstic transparent.

Connecto el dos tubs, un a cada banda, i poso un cotonet amb aigua ensucrada en el nou lloc a l’espera de que atragui alguna obrera. Una de les colònies no tarda ni mitja hora a mudar-se després de que algunes obreres examinin el nou cau. La segona tardarà un parell de dies en fer-ho. A la primera l’anomeno RINGO, a la segona LENNON.

20 de setembre de 2008

Totes dues mengen insectes i aigua ensucrada. Si caço alguna mosca petita els hi poso i no tarden en reduir-la i baixar-la dins de les galeries.

Fins i tot han nascut les primeres obreres en el nou formiguer. Son un pel més claretes donat que encara no han agafat la pigmentació. En tant sols un dia ja agafaran el seu color habitual.

15 d’octubre de 2008

RINGO ja té unes 25 obreres mentre que LENNON és una mica més lenta i no arriba a la vintena. El rovell d’ou dur els hi encanta. Tallen trossos i el baixen a dins del formiguer. Aviat baixaran el ritme doncs han d’hibernar.

7 de febrer de 2009

Després del període d’hibernació en el qual han estat poc actives han nascut moltes noves formigues. Conto que RINGO deu tenir unes 60 formigues i LENNON unes 35. Totes dues tenen una gran quantitat d’ous, larves i capolls. Mengen molt i estan amb el “gaster” inflat.

18 de març de 2009

RINGO ja passa del centenar de membres i comença a ser complicat obrir el recipient per netejar i que no s’escapin. Sempre hi ha més d’una vintena d’obreres passejant per la superfície. LENNON no arriba als cinquanta membres. Decideixo preparar un nou formiguer per RINGO.

31 de març de 2009

Preparo un nou formiguer tipus terrari, de vidre, amb una zona d’escaiola amb túnels i galeries, i un altre de sorra i ornaments varis. Un cop fet, connecto els dos recipients mitjançant un tub de plàstic, i destapo deixant a la llum l’antic cau.

29 de juny de 2009

RINGO ha tardat dos mesos en mudar-se. Com no ho feien vaig tenir que forçar mitjançant molta escalfor i humitat. Ara ja estan al nou formiguer.

De tant en tant, van movent els capolls cap a la superfície, sempre buscant les millors condicions en quan a humitat i temperatura.

9 d’agost de 2009

RINGO té unes 300 formigues, LENNON unes 150. Decideixo doncs mudar a LENNON a un nou formiguer. En aquest cas es tracta d’un recipient transparent prefabricat de forma cilíndrica amb l’interior de ciment blanc, ple de galeries y túnels. El recipient disposa d’un dipòsit d’aigua a la base des de on s’evaporarà l’aigua cap a munt per donar humitat al formiguer.

6 de novembre de 2009

Comença el cicle de hibernació per totes dues. L’activitat ha baixat molt. L’estat actual és de unes 400 obreres a RINGO i d’unes 300 a LENNON. Seguirem informant...

Cataglyphis Velox

2010-10-20T07:26:00.000-07:00

CINC CÈNTIMS DE L'ESPÈCIE:

Espècie predominant de les zones àrides, com els deserts, suporta canvis bruscos de temperatura, típics d’aquestes zones. L’aparellament es produeix entre maig i juliol, tot i que hi ha dubtes en quan si fan vol nupcial o no. És una espècie carronyera no caçadora, és a dir, que s’alimenta de preses mortes. També menja productes dolços tipus mel o aigua ensucrada. Es caracteritzen pel seu color vermellós. Jo diria que son precioses.

La reina fa de 14-15mm de grandària mentre que les obreres fan de 5-14mm. Son "poligíniques" per lo qual és comú colònies amb diferents reines. Aquestes es situen en zones diferents dins del formiguer, però compartint tots els recursos amb les demés reines. Son molt nervioses i ràpides, ajudant-se sempre amb les seves llargues potes. La reina no marca una gran diferència envers les obreres grans, tal com passa amb la resta d’espècies. Només es diferència per les marques de les ales en el tòrax i per que té el "gaster" (abdomen) més rodó i un pel més gran que elles. Les larves necessiten de terra o sorra con a subjecció per filar els capolls.

LES MEVES CATAGLYPHIS VELOX:

4 de juny de 2009

M’arriba, gentilesa de Roberto de “La Marabunta”, una mini colònia de Cataglyphis Velox dins d’una carmanyola rodona amb terra, donat que ell ja no les podia cuidar. Es tracta d’uns 25 o 30 individus, alguns ous i larves.

M’ha costat molt localitzar a la reina doncs, com he comentat anteriorment, és molt semblant a les obreres. Finalment i, després d’examinar exhaustivament un per un tots els membres, la trobo.

Son molt nervioses. Els hi poso un cotonet amb aigua ensucrada i es bolquen a veure. Fins i tot hi ha un dels membres que té un coleòpter enganxat al cap. És sovint en algunes espècies conviure amb d’altres insectes, més petits i del tot inofensius.

20 de juny de 2009

Passats uns dies decideixo mudar la colònia cap a un recipient rectangular de metacrilat amb una zona de sorra i argila tipus “sandwich” i un altre amb sorra seca i quatre ornaments.

De seguida foraden un túnel i fan una galeria a sota, tot i que només es refugien quan se senten amenaçades.

Tenen ja bastants ous i larves que cuiden i van movent pel formiguer. Aviat les larves començaran a filar capolls i naixeran més obreres.

24 de juny de 2009

La colònia té ja alguns capolls filats i ja comencen a néixer noves formigues. Alguns cops les seves germanes acceleren el naixement ajudant a obrir el capoll abans de que sigui foradat des de dins.

Després extreuen la “ninfa”, la netegen i la vigilen fins que es desenvolupa el nou membre de la colònia.

2 de juliol de 2009

Es van desenvolupant amb normalitat. Moren alguns membres però també en neixen de nous. Les larves son cuidades i alimentades per les seves germanes. De tant en tant els hi poso algun cuc de la farina i rovell d’ou dur.

La reina vigila damunt d’una de les pedres tot el que fan les seves súbdites.

3 d'agost de 2009

Dia tràgic. Torno de vacances i em trobo la gran majoria d’obreres mortes. Resulta que tenia un tub amb aigua i cotó premsat des de on bevien aigua quan volien. Doncs el tub s’ha després i ha caigut a la sorra filtrant tota l’aigua i deixant a la colònia sense aigua per beure. També s’han produït fongs degut a la humitat estancada en la sorra. Aquesta espècie és molt delicada en quan a malalties. Finalment, han acabat morint totes i ha finalitzat la colònia.

Messor Barbarus

2010-10-20T06:12:00.000-07:00

CONEIX L’ESPÈCIE:

Viuen normalment en els prats. Els vols nupcials son a setembre i octubre (a Manresa ciutat s’hi van veure vols massius després de les pluges el 2 d’octubre ). Son granívores i ocasionalment carronyeres. Les colònies estan formades per reines, mascles i obreres. Les seves mesures son: reina de 13mm, mascle de 8mm i obreres de 4-12mm. De les obreres surten el que es denomina “intercastes”. Els primers dies neix una casta de cuidadores. A mesura que la colònia va augmentant en quantitat de membres apareixen castes d’exploradores, de cuidadores dels graners, d’exploradores amb un nivell olfactiu més desenvolupat i de soldats (obreres major) amb el cap més gros i grans mandíbules que desenvoluparan diverses tasques de vigilància tant a dins del formiguer com a l’entrada i als exteriors. No son "poligíniques", per tant, només una reina per formiguer.

Les colònies adultes d’aquesta espècie son les més fàcils de mantenir, degut a la seva alimentació granívora. Emmagatzemen les llavors controlant que no es podreixin ni agafin fongs, i així tenen un magatzem de menjar durant mesos. Les Messor necessiten formiguers amb humitat mitja i bona ventilació evitant una excessiva condensació d’humitat. Tot i que la seva dieta és granívora necessiten com les seves germanes d’altres espècies proteïnes, i això ho aconsegueixen mitjançant insectes morts.

Per alimentar-se la Messor barbarus envia una obrera al graner, i porta una llavor que obre en la sala reial traient-li la closca, moltes vegades treballant en equip varies obreres; aboquen sucs digestius en ella i, en una cadena de diferents obreres, la van convertint en una papilla de la quan s’aniran alimentant totes les obreres, menjant en grup. Les larves no es mouen i son alimentades per "trofalaxia" (les obreres treuen part del que s’han menjat o begut i els hi passen) i netejades contínuament.

Son una espècie molt neta. Per evitat la introducció de àcars o fongs dins del formiguer les obreres es netegen entre elles contínuament, sobretot quan una exploradora torna al formiguer és netejada per les seves companyes exhaustivament. Quan un aliment és apreciat una obrera es fa càrrec de ell, es penja de una paret subjectant-lo amb les mandíbules i passant així dies i dies sense que l’aliment toqui les parets ni el terra, i deixant que les obreres que vulguin menjar de ell ho facin, sense deixar-lo anar mai fins que un altre obrera agafi el relleu.

Una dada curiosa és que les llavors que emmagatzemen dins del formiguer abans son desactivades traient-li la radícula per que no germinin dins amb la humitat i es mantinguin útils per consumir. Si no ho fessin així sortirien plantes i arrels que farien malbé part del cau i es quedarien sense menjar per passar el hivern.

LA MEVA COLÒNIA DE MESSOR BARBARUS:

24 d’octubre de 2008

Directament des de Sevilla i per correu m’arriben quatre exemplars de reina Messor Barbarus fecundades. Les poso separades en quatre tubs amb aigua i cotó premsat.

Afegeixo un petit cotonet impregnat amb aiguamel. Dos d’elles es llancen ràpidament a beure. Ho deixaré un dia i retiraré les restes per que no surtin focs, donat que ara han de hibernar fins al febrer.

27 de febrer de 2008

Durant aquests mesos he anat vigilant regularment l’estat de les reines. Una va morir el mes passat. La resta dona sorpresa: una de les supervivents ja ha posat uns nou o deu ous en una piloteta.

4 d’abril de 2009

La reina que havia posat ous primera ja té una larva i una “ninfa” (aquesta espècie no fila capolls). Les altres dues reines també han acabat posant ous aquests darrers mesos.

26 d’abril de 2009

La “ninfa” ja ha evolucionat a “nurse”, i ja ajuda a cuidar els ous. Les altres dues reines ja comencen a tenir larves.

7 de maig de 2009

Tres “nurses” s’encarreguen de cuidar a la primera reina. Els hi vaig posant aigua ensucrada i les primeres llavors. Les altres dues reines ja tenen les primeres “nurses”.

8 de juny de 2009

Faig la mudança de les dues reines més fèrtils amb 20 i 8 formigues cap a dos formiguers de metacrilat sense sorra que fan 10x10x1 cm. La tercera reina, una miqueta més lenta, segueix en el tub amb les primeres “nurses” i ple d’ous i larves.

23 de juny de 2009

Males notícies. Les dues reines més fèrtils es moren. Les seves colònies tenen el dies contats. El motiu? Crec que l’excés d’humitat. Tinc el pressentiment de que aquest tipus de formiguer potser no és el més adequat.

6 de juliol de 2009

La reina supervivent dins del tub té ja deu “nurses” i ple de “ninfes”, larves i ous.

3 d’agost de 2009

Torno de vacances i la colònia ja té més de 20 individus de diferents mides. Decideixo passar-les a un formiguer. Donat el fracàs dels dos anteriors aconsegueixo per Internet un formiguer prefabricat. És rectangular, d’un material no porós semblant a ciment, amb galeries i túnels, i amb un sistema d’humitat mitjançant un dipòsit d’aigua inferior que evapora l’aigua a través de les parets del recipient. Connecto el tub al formiguer i en un parell de dies la colònia es muda a l’interior.

6 de novembre de 2009

La colònia ja té uns 50 individus de diferents mides. Encara no hi ha “soldats” grans però tenim obreres que fan de 4 a 8 mm i algun petit capgròs. Molts ous, larves i “ninfes”. Tenen un reserva de gra i llavors, i mengen un cuc de la farina cada setmana. Aviat tocarà hibernar.

Fins aquí tot el que tinc sobre les meves Messor Barbarus.

Solenopsis Fugax

2010-10-20T06:06:00.000-07:00

Cinc cèntims sobre les Solenopsis Fugax:

És una de les espècies més petites del món de les formigues i de les més complicades de criar en captivitat. La reina fa uns 5-6 mm i les obreres 2 mm. És una espècie “poligínica”i, per tant, una colònia pot estar formada per més d’una reina. Predomina normalment en jardins. Els vols nupcials son a la tardor i és omnívora. En llibertat acostumen a tenir parabiosis, és a dir, poden conviure amb altres espècies i alimentar-se de les seves provisions i descendència. Donada la seva petita mida les altres especies no poden lluitar contra elles. A més a més, dins de lo petites que son, son molt agressives i fan servir els seus agullons injectant toxines a les seves preses.

10 d’octubre de 2008

Donant una passejada pel Parc de l’Agulla de Manresa descobreixo en un racó un mon de reines sense ales. En agafo unes 30. Un cop portades a casa les identifico com a Solenopsis Fugax.

Les poso de tres en tres en tubs d’assaig preparats amb aigua i cotó premsat. Una petita gota de mel i a descansar a la foscor. Només les vigilaré un cop a la setmana.

2 de novembre de 2008

Els primers ous. Alguns dels 10 tubs ja tenen la primera ouada. També han mort algunes reines que son retirades dels tubs.

4 d’abril de 2009

Les primeres larves. No sols s’aprecien les primeres larves sinó que hi ha més posta d’ous. A partir d’ara els hi posaré un cop cada 15 dies una miqueta de mel, donat que les reines han de començar a alimentar les larves.

25 d’abril de 2009

Les primeres “nurses”. Comencen a néixer les primeres formigues en quatre dels deu tubs. Les reines ja tindran ajuda.

17 de maig de 2009

En número de “nurses” creix considerablement en tres tubs. Ha mort una reina de cada un dels tres tubs quedant només dues reines per colònia. Les reines dels altres tubs han anat morint al llarg d’aquests mesos. Les que queden van augmentant. Ja els hi començo a posar petits mosquits i rovell d’ou dur (els hi encanta), a part de mel i aigua ensucrada.

2 de juliol de 2009

Donat que algun dels tres tubs supervivents comencen a tenir més de 20 formigues i comença a ser complicat obrir els tubs per posar-hi menjar i que no s’escapin, decideixo habilitar uns formiguers per que les colònies s’estableixin. En aquest cas, i donades les mínimes mides de les obreres, penso amb un formiguer prefabricat de metacrilat amb sorra. El formiguer fa 10x10x1 cm. Se li afegeix un recobriment de “celofàn” vermell per que filtri la llum i estiguin més fosques. Pel seu sistema de visió les formigues no veuen la llum a través del vermell.

Per que veieu lo petites que son aquestes formigues podeu observar la següent foto d’una obrera en el meu dit índex.

Agost - Setembre de 2009

Les tres colònies sobreviuen en els formiguers. Alguna d’elles ja té més de 50 obreres i gran quantitat d’ous i larves. Han començat a expandir les galeries traient sorra cap a fora. Una d’elles s’ha quedat només amb una reina, cosa que alguns cops acostuma a ser normal en espècies “poligíniques”.

Fi del apartat sobre les meves Solenopsis Fugax.

Tipus de formiguers

2010-10-20T06:03:00.001-07:00

El moment de mudar-les del tub cap a un formiguer és quan veiem que comença ser complicat obrir el tub per posar-les menjar o netejar, i que no s’escapin. Aleshores hem de decidir quin tipus de formiguer construir. Hem de tenir en compte de quina espècie estem parlant, en quin hàbitat es troba en llibertat, quanta humitat necessita, quina velocitat de creixement tindrà, etc. Amb totes aquestes dades a la ma podrem decidir quin tipus de formiguer és el més adequat per l’espècie que tenim. S’acostumen a construir formiguers de sorra, d’escaiola, de guix, de terra, de metacrilat, etc. En alguns d’aquests casos necessitarem un recipient, a ser possible transparent, per poder tenir visibilitat de la colònia i poder-la observar. També necessitarem en el formiguer la zona habitable amb galeries i túnels, i una zona com a menjador per poder-les deixar els aliments i que elles puguin deixar les restes. Quan la colònia es fa gran es poden connectar diferents recipients entre ells, o utilitzar un recipient com habitatge i un altre com a menjador. A continuació un exemples de formiguers.

Escaiola. Necessitem un recipient transparent de plàstic, de vidre o de metacrilat. Fem l’escaiola, la bolquem dins del recipient, deixem que solidifiqui, traiem el bloc i fem les galeries i túnels.

Sorra. Es poden fer tipus sandwich o terrari, utilitzant en aquest últim una part de sorra i un altre per adornar. En aquest cas el gruix de la paret de sorra dependrà de la grandària de l’espècie. Si ho fem adequat a les seves mesures podrem tenir visibilitat dels túnels i les galeries. S’acostuma a fer un gruix de 1,5 a 2 centímetres. Cal utilitzar sorra esterilitzada, per estalviar-nos que surtin àcars, i barrejada amb argila, per que la mescla tingui una mica de solidesa i no s’ensorrin els túnels i les galeries. En aquest cas només farem un petit sot a la sorra i seran les pròpies formigues les que faran la construcció interna.

De metacrilat. Aquests acostumen a ser els més nets donat que el metacrilat no genera àcars ni fongs amb la humitat. És més complicat de fer si no tens les eines adients, però es pot comprar per Internet.

De superfície amb terra. Es tracta d’un recipient amb terra. Aquest tipus és per espècies específiques que viuen en zones desèrtiques. No té cap secret.

De suro. Es tracta d’un recipient amb suro per dins, recreant galeries i túnels.

De ytong. Formigó cel·lular en blocs. És fàcil de treballar i absorbeix la humitat quasi com si fos escaiola. Es pot pintar amb colorants naturals.

Es podrien fer de molts altres materials com el ciment i demés. L’important és el tema de la humitat. Si el material no és porós tindrem que buscar la manera de que tinguin humitat sigui per osmosi o per qualsevol altre sistema. Si és porós només caldrà anar-hi posant aigua de tant en tant.En el mercat no especialitzat hi ha d’altres tipus de formiguers formats per un recipient tipus sandwich farcit d’una espècie de gelatina alimentaria. Aquest gel va ser dissenyat per la NASA fa uns quants anys per poder enviar formiguers sense manteniment a l’espai i fer-ne el estudis sense gravetat. Més tard es va comercialitzar aquest material que es pot trobar en algunes botigues o per Internet. Aquest gel es pot foradar i és comestible per les formigues. Dir al respecte que totes les proves fetes per aficionats a la Mirmecologia amb aquest sistema no han donat bons resultats a llarg termini. Per tant, no el recomanaré pas.

L'alimentació

2010-10-20T06:02:00.003-07:00

Com ja vaig comentar anteriorment, depenent de l’espècie, les formigues s’alimenten de llavors, d’insectes, de mel, etc. Així que, quan comencen a sortir les primeres “nurses” hem de proporcionar a la jove colònia menjar per que estiguin fortes.

Tot i que no totes son omnívores o insectívores, sinó que n’hi ha de granívores, amb aquestes també se’ls hi ha de subministrar algun tipus de proteïna per que estiguin fortes. Aleshores, també se’ls hi dona de tant en tant algun insecte o se’ls hi posa una petita goteta de mel.

Es costum de les formigues que no totes mengin directament, sinó que les que han menjat després facin regurgitació del menjar per donar-li a les seves companyes, alimentar a la reina i a les larves en creixement.

En alguns casos i depenent del menjar també acostumen a deixar-lo al costat de les larves per que siguin elles les que s’alimentin tot soletes.

Quan la colònia comença a fer-se nombrosa és el moment de pensar en mudar-la del tub a un formiguer.

Les primeres "nurses"

2010-10-20T06:01:00.002-07:00

Després d’un temps determinat començaran a néixer les primeres “nurses”. Degut a que el procés de creixement ha sigut accelerat per la reina, aquestes formigues acostumen a ser més petites i més dèbils.

Les “nurses” s’encarregaran a partir d’ara d’alimentar a la reina, i a cuidar els ous i les larves. Ara és l’etapa més critica. Si morissin aquestes primeres formigues la reina no podria continuar tota sola degut al desgast físic de la primera camada, i acabaria morint.

Un cop comencin a néixer les obreres mitjançant un procés no accelerat, la colònia podrà créixer amb tota normalitat i les “nurses” acabaran morint al haver complert la seva missió.

El principi de la colonia

2010-10-20T06:01:00.000-07:00

Després d’un temps i depenent de l’època de l’any la reina fa la primera posta d’ous. Son unes petites pilotetes d’ous. La reina les vigila, les cuida i les mou de lloc depenent de la temperatura i humitat.

Quan passi un temps sortiran les primeres larves, uns petits cuquets que creixeran a mesura que la reina els alimenti. Ara, aquestes larves han de evolucionar a formiga.

Unes espècies ho fan al descobert, procés del qual se les anomena "ninfes", i d’altres dins d’un capoll prèviament filat per la larva.

En aquesta última etapa es quan en convertiran en les primeres "nurses" de la colònia.

Per on comencem?

2010-10-20T05:44:00.001-07:00

Doncs primer de tot amb informació. En www.lamarabunta.org podem trobar tot sobre aquest mon: consells, pautes, identificació de l’espècie, alimentació, etc. Està totalment prohibit exfoliar qualsevol formiguer del nostre hàbitat per fer-nos una colònia casa. Les colònies en captivitat es formen mitjançant reines fecundades.
Certes èpoques de l’any surten princeses i mascles en un vol nupcial que comporta la fertilització de les futures reines. Un cop fertilitzades, aquestes baixen a terra, s’arranquen les ales i busquen un cau on començar. Només un cinc per cent aconseguiran formar una colònia. Per tant, son aquestes les que podem agafar per intentar formar la colònia a casa.Una reina fertilitzada que comença només necessita un lloc tranquil, fosc, humit i res de menjar.

Normalment s’utilitza un tub d’assaig. S’omple d’aigua fins la meitat i es posa un cotó premsat. Això generarà humitat per osmosi, la humitat necessària per que la reina visqui i comenci la posada d’ous. Dels primers ous sortiran larves que seran alimentades per la reina, que metabolitzarà les seves reserves per alimentar-les.

Aquestes creixeran i, segons l’espècie, es convertiran en “ninfes” o filaran un capoll. Després d’un temps naixeran les primeres formigues anomenades “nurses”. El creixement d’aquestes “nurses” ha sigut accelerat per la reina i, per tant, no son les obreres definitives. Les “nurses” seran les encarregades a partir d’ara de cuidar a la reina, cuidar els propers ous i larves, i d’alimentar aquest principi de colònia.

Quan neixen les primeres “nurses” és quan s’ha de començar a alimentar la petita colònia. El tipus d’aliment dependrà de l’espècie. Hi ha de granívores, d’insectívores, de carronyeres, d’omnívores, etc.

Qué és aquesta afició?

2010-10-20T05:43:00.000-07:00

Tot i desconeguda, l’afició al mon de les formigues engloba un conjunt de més de quatre mil persones a l’estat espanyol. Gent de tot arreu que, des de la infantesa, han tingut simpatia pels insectes i, en especial, per les formigues. Tot un recull d’experiències d’aficionats, de professionals i d’estudiosos de les formigues van fer que es formessin diverses associacions a nivell estatal per promoure la Mirmecologia, l’estudi del mon de les formigues.

La criança de colònies de formigues a casa no sols ens omple a tots els aficionats sinó que també enriqueix de coneixements la nostre vida aprenent a valorar la importància que tenen les formigues en tot l’ecosistema.
Hi ha més de deu mil especies catalogades i unes trenta mil encara per descobrir. Es pot dir que les formigues son pioneres en el mon de la ramaderia i l’agricultura, i en tècniques de defensa, d’orientació i organització. Hi ha estudis basats en la organització estructural de les formigues que han ajudat a desenvolupar normes i conductes pel humans. Comportaments que ens ensenyen la importància del conjunt de la societat per damunt de l’individu.

Per tot això i més, un blog dedicat al mon de les formigues en el qual us ensenyaré les meves experiències a casa i el desenvolupament de les diverses colònies que tinc. Vagi de gust...