El despertar...

Estiu 2010. Diuen per les espanyes que “la primavera la sangre altera”, referint-se sobretot als éssers humans, però està clar que aquest canvi d’estació afecta a la vida en general i, per tant, també a les formigues. Ara, a la tardor, és l’època en que les colònies deixen enrere la seva passivitat i comencen a fer-se actives. Les que tenien larves de la temporada anterior activen el seu procés de creixement per convertir-se en formigues, les reines comencen a posar ous, les obreres comencen a sortir dels formiguers en busca de menjar, netegen els seus caus, amplien els formiguers, etc.

I, per que no, les meves colònies també tornen a l’activitat. Per tant, us faré un petit esbós de com van.

Solenopsis Fugax:

Totes tres colònies estan actives i amb molts i molts ous i larves. D’obreres en tenen desenes i desenes totes tres. Ja comencen a sortir as menjar el que els hi poso: aigua ensucrada, "tenebrios", paté de gat, etc.

MOON

SUN

COMET

Camponotus Ligniperdus: 

Tant AFRODITA con ATENEAestan despertes. AFRODITA té bastants ous i continua amb 12 obreres. ATENEA, amb dues obreres, no dona gaire visibilitat per saber si ja ha posat ous. Totes dues s’alimenten cada dia i surten a passejar.

 AFRODITA

ATENEA

Lasius Niger:

Tot i que les Lasius no han aturat massa la seva activitat durant el hivern sí que podem dir que els naixements estaven “offline”. Moltes son les larves que han estat dormides i que, ara, començaran a desenvolupar-se. RINGO, que era la més gran, ha anat perdent durant tot el hivern part de les seves obreres fins a quedar-se amb unes 100, de les 500 que van arribar a ser. Aquest és un procés normal en aquesta espècie. Pel contrari, LENNON ha mantingut el seu número i han hagut poques baixes durant aquest temps. Calculo que deuen ser unes 250 obreres.

RINGO

LENNON

Messor Barbarus: 

Aquesta espècie ha sigut sens dubte la més productiva aquests mesos. Han anat naixent algunes obreres de totes les grandàries. Hi corren algunes de vora un centímetre amb el cap més gros, les anomenades “majors”, que destaquen d'entre les seves germanes. Han estat devorant durant tot el hivern llavors i petits “peixets de plata” denominats també “lepismas”, i deuen ser unes 80 obreres.

Ara continuen havent-hi desenes de larves i pupes.

LAST

Formica Fusca i Formica Subrufa:

Les Formica Fusca, tot i augmentar la seva activitat, encara no han posat ous. Surten a menjar i a beure, i no ha hagut cap baixa. Son 12 obreres.

Les Formica Subrufa son una espècie nova que em van fer arribar fa uns mesos. Encara estan en un potet, a esperes de fer-les un formiguer, i la seva reina ja ha posat desenes d’ous. Son unes 25 obreres.

FORMICA FUSCA

FORMICA SUBRUFA

Crematogaster Scutellaris:

També nova entre les meves colònies tenim aquesta espècie que vaig aconseguir fa dos mesos. De moment son només dues reines fecundades en dos tubs, però ja han començat a posar ous. Les alimento poquet amb aigua ensucrada fins que neixin les primeres obreres.

TUB 1

TUB 2

I fins aquí les últimes noticies encara fresques sobre les meves colònies, a esperes d’anar veien com es desenvolupen, sobretot, les noves espècies. Seguirem informant...

FORMIGUES GEGANTS AUSTRALIANES

Intrèpida i bel·ligerant, la formiga buldog d'Austràlia (Myrmecia Gulosa), de 25 mm de llarg, utilitza el seu agut sentit de la vista i el seu agulló verinós per detectar i doblegar preses de grans dimensions.

Encara que les buldog van ser difoses per tot el globus, avui només es troben a Austràlia. Solen alimentar-se d'altres insectes com ara abelles (foto a sota), formigues, especialment formigues fusteres. Aquesta és una presa perillosa, perquè les espècies de formigues més avançades, com la fustera, poden trobar ajuda ràpidament enviant senyals químics a les seves companyes, una habilitat que no tenen les buldog. No obstant això, gràcies a la seva visió superior, una buldog pot envoltar ràpidament a una fustera, saltar al dors i clavar-li l’agulló abans que la víctima tingui temps d'organitzar el contraatac.

Incapaços d'ingerir aliments sòlids, les buldog adultes només poden llepar els sucs dels insectes que maten, la carn de les seves preses serveix per alimentar les larves de la colònia. La dieta bàsica de les obreres inclou els seus ous no fecundats, sense closca, que donen a la reina o a d’altres obreres, encara que de vegades se'ls menja la mateixa que els ha posat.

Les formigues buldog poden detectar un intrús a dos metres de distància i atacar-lo. El dolorós efecte de les seves punxades, que causa coïssor, pot durar hores. Cacen en solitari fora del formiguer, i fins i tot en ell mantenen les distàncies unes amb les altres molt més que altres espècies de formigues.

Tanmateix, el comportament dins de la colònia està guiat per l'infatigable altruisme que caracteritza totes les formigues. Les obreres sempre omplen d'atencions a les seves germanes petites, grosses i sense potes, encara en fase de larva. Les separen per edat i mida, i les alimenten amb insectes i ous. Quan una larva completa el seu creixement, les obreres la cobreixen amb grans de sorra, que li serveixen de bastida per filar un capoll de seda. Dies després, les obreres desenterren el capoll, a l'interior hi ha la pupa. Quan al cap d'unes setmanes l'adulta acabada de formar intenta sortir, una obrera talla el capoll amb les seves mandíbules i l'ajuda a ser lliure.

Encara que no hi ha distincions clares, les adultes més grans solen sortir a caçar, mentre que les de menys mida es queden en el formiguer per tenir cura dels ous i les larves.

Així que ja sabeu, si aneu a Australia, no sols tingueu cura dels cangurs que salten i colpegen sinó també de les formigues gegantes buldog que punxen amb el seu agulló. I de criar-les a casa... ni persar-hi...!!!!

Linepithema Humile

Denominada també formiga argentina aquesta espècie originària de les ribes del riu Paranà (Argentina, Brasil i Uruguai) és una formiga invasora en molts llocs del mon, inclòs la Península Ibèrica. Pot afectar greument a la fauna local de formigues i als ecosistemes envaïts, com està passant en l’actualitat al Parc Nacional de Doñana. També infecta les cases. Per aquest fet, la seva criança en captivitat només es tindria que fer en aquelles zones on ja és una espècie invasora, i en cap cas es tindrien que enviar reines ni colònies a d’altres persones. Dit això, podem començar a parlar-ne.

És una espècie omnívora y molt adaptable a qualsevol hàbitat, per lo qual és molt comú trobar-la a les ciutats, convertint-se en algunes ocasions en veritables plagues en edificis i parcs. Són “poliginiques” i no tenen vols nupcials donat que la fecundació la fan dins dels formiguers. Necessiten un grau elevat d’humitat tenint activitat fins i tot al hivern a temperatures baixes.

La reina fa de 6 a 8 mm i les obreres de 2 a 3 mm, i son d’un color marró pàl·lid. Només son agressives amb d’altres espècies. Formen tota una xarxa de formiguers connectats entre ells compartint tots els seus recursos, arribant a formar súper colònies. Una de les súper colònies conegudes més grans va des de Mèxic fins a Sant Francisco. I a Europa també estan documentades dues súper colònies distribuïdes al llarg de la costa mediterrània i atlàntica del sud d’Europa, des d’Itàlia fins a Portugal, al llarg d’uns 6.000 quilòmetres.

És comú veure llargues fileres d’obreres transportant menjar d’un llocs cap al formiguer o, simplement, formant noves colònies. En aquest segon cas, una de les reines noves fecundades s’endu part de les obreres en busca d’un altre cau on formar una nova colònia.

Si algú es vol animar amb aquesta espècie ja ho sap...

(INFORMACIÓ I FOTOS EXTRETS D'INTERNET)

CREMATOGASTER

Les crematogaster són un gènere que es distingeix fàcilment per la forma en que el pecíol s’uneix al “gaster”. Ho fa per la part superior, permetent a la formiga inclinar cap al davant el “gaster”, per projectar el verí quan es veuen amenaçades. La paraula crematogaster ve del llatí “cremato” que significa penjant i de “gaster” que és el nom al que denominem l’abdomen de les formigues. És a dir, abdomen penjant.

La principal subespècie que viu a la Península és la Crematogaster Scutellaris. És inconfusible per ser l’única amb el cap de color marró a vermell intens. Viu en els troncs del arbres, no produint-los cap mal doncs només s’instal·len en zones mortes. A canvi, protegeixen l’arbre d’insectes i d’altres espècies de formigues. Són molt agressives amb tot el que se’ls hi apropa i és molt dominant en arbres com roures, castanyers, sureres, figueres, etc.

Aquesta espècie és omnívora. S’alimenten de petits insectes i de melassa.

Els vols nupcials són a la tardor. Després de l’aparellament la reina buscarà en els arbres buits on poder entrar. Són unes reines molt resistents i aguanten temperatures molt baixes. Són principalment “monoginiques”, menys algunes excepcions, i tenen un tamany mitjà.

La cria en captivitat és complicada donat que els seu hàbitat són els arbres, però hi ha alguns que s’han atrevit amb formiguers de fusta o suro, vigilant sobretot que no hi hagi excés d’humitat doncs podria generar fongs.

Si aconsegueixo alguna colònia o reina fecundada d’aquesta espècie ja ampliaré la informació amb experiències personals. De moment, rés de rés...

(INFORMACIÓ I FOTOS EXTRETS DE www.lamarabunta.org i Internet)

Formica Fusca

CINC CÈNTIMS:

El seu hàbitat son els terrenys amb sorra, fusta morta i pedres. Els vols nupcials son des de juny fins agost. S’alimenten d’insectes i de substàncies dolces com la mel. Algunes subespècies de  Formica també fan pasturatge de pugons alimentant-se de les seves secrecions dolces. La reina fa de 6,5-9,5 mm, el mascle de 8,5-9,5 mm i les obreres de 4,5-7,5 mm.

Tot i no tenir soldats les obreres tenen “intercastes” que donen lloc a obreres de diferents grandàries. És una espècie “poliginica”. Son formigues molt ràpides i nervioses, sobretot quan noten presències estranyes. Les colònies madures acostumen a tenir entre 500 i 200 membres.

LES MEVES FORMICA FUSCA:

14 d’octubre de 2009

M’arriba una nova colònia. Es tracta d’una mini colònia d’uns 15 membres, sense ous ni larves. Després de deixar-les descansar connecto el tub a una caixa que farà de menjador amb sorra, branques i pedres, així com un recipient per posar menjar i un petit tub amb aigua.

16 d’octubre de 2009

Van sortint de tant en tant a donar un vol, i a beure aigua i aigua ensucrada. Després tornen ràpidament dins del tub.

Han posat pedretes a l'entrada del tub, reduint el pas.

Els hi he posat un cuc de la farina al menjador. Durant la nit l’han caçat, se’l han dut dins del cau i se’l han començat a menjar.

30 d’octubre de 2009

Els hi poso una altre formiga Formica però d’un altre subespècie que vaig trobar al camp. De seguida la redueixen i se l’enduen dins del tub. Finalment l’han envoltat de fils de cotó com si fos un trofeu.

23 de novembre de 2009

La colònia està hibernant. Fins i tot han tapat completament l’entrada al tub amb pedretes. Ara és qüestió de deixar-les tranquil·les que passin l’hibern.

Camponotus Ligniperdus

INTRODUCCIÓ:

Espècie ubicada majoritàriament al centre de Europa viu en zones boscoses formant els nius sota l’escorça dels arbres o sota la fusta podrida. Hi ha algunes excepcions donat que també s’han trobat colònies  en els Pirineus aragonesos i catalans. Els vols nupcials son des de maig fins a juny, i hibernen des d’octubre fins a març. S’alimenten d’aiguamel i d’insectes tant vius com morts. Degut a la seva grandària requereixen gran quantitat de proteïnes.

Les colònies estan formades per reines (16-18 mm), mascles (8-12 mm) i una “intercasta”  d’obreres i soldats (6-14 mm). Son de color negre amb una lleugera coloració vermella i marró fosc.

L’espècie és “monogínica” menys algunes excepcions. Una colònia madura pot tenir al voltant de 10 mil membres i la reina pot viure entre 15 i 18 anys aproximadament. El seu desenvolupament des del ou fins a adult s’allarga durant 8 o 10 setmanes (d’ou a larva de 10 a 16 dies, de larva a capoll de 10 a 14 dies, i de capoll a adult de 10 a 24 dies).

No es coneixen gaires coses d’aquesta espècie a la Península donat que no és una espècie autòctona. Per trobar més informació s’ha d’anar a pàgines web d’altres països, sobretot d’Alemanya.

LES MEVES CAMPONOTUS LIGNIPERDUS:

4 de maig de 2009

Directament des de Alemanya m’arriben un parell de colònies de Camponotus Ligniperda, la formiga més gran del Centre d’Europa. Les reines fan quasi 2 cm de llargada. La primera consta de reina, cinc obreres i ous; la segona de reina, onze obreres, ous i larves. No semblen gaire nervioses, tot i que fan intenció d’escapar-se quan obro els tubs. Els ous son allargats i ataronjats.

Els hi poso un cotonet amb aiguamel i de seguida es posen totes a beure. És súper interessant veure com les obreres, per torns, després d’alimentar-se, van cap a la reina i l’alimenten amb el que acaben de beure. Més tard els hi poso un bocí de cuc de la farina i també s’alimenten de ell.

10 de maig de 2009

Son tranqui-les, netes i gens nervioses. Tot i així decideixo afegir una zona de menjar als tubs. Utilitzo una petita capsa de cargols amb dues estàncies totalment independents a les que connectaré els dos tubs.

Son molt netes doncs estan tot el dia netejant-se unes a altres. No son agressives amb formigues de la mateixa espècie però d’un altre colònia. M’explico: no detecto una petita escletxa en el separador i una obrera d’una de les colònies es cola a l’altre colònia. L’ensumen però no l’agredeixen, fins i tot s’acaba passejant dins del tub amb la reina. Evidentment, quan detecto això soluciono el problema de l’escletxa i retorno la obrera al seu cau.

24 de maig de 2009

Els ous ataronjats s’han convertit en larves. Els hi he posat dos trossos de cuc de la farina. Un l’han començat a devorar a la caixeta que fa de menjador, l’altre l’han introduït dins del tub i l’han posat al costat de les larves per que s’alimentin elles mateixes.

També els hi poso rovell d’ou dur i se’l cruspeixen en un tres i no res. Ara toca l’hora de provar amb una presa viva. Els hi poso un escarabat de la farina viu. L’ataquen, es defensen, s’amaguen...

És curiós que en aquestes accions d’atac i defensa executen una vibració amb el seu “gaster” colpejant intermitentment la superfície on son, tipus redoble de bateria. Ressona tota la caixa menjador. L’ataquen d’una en una, es retiren y, mentrestant es netegen, un altre surt fora i fa el mateix. Està clar que no son una espècie depredadora. Ataquen més per defensar-se que per capturar la presa, com farien d’altres espècies.

28 de maig de 2009

La colònia més gran (a partir d’ara AFRODITA) ja té els primers capolls filats. L’altre colònia (ATENEA) té ous i les primeres larves.

8 de juny de 2009

Com AFRODITA va bé decideixo preparar el que serà el seu nou formiguer. Es tracte d’un formiguer de metacrilat tipus sandwich de sorra – argila. Connecto el tub al nou formiguer i a esperar que es mudin. Per forçar la mudança descobreixo el tub deixant-lo a la llum i cobreixo amb plàstic transparent vermell el formiguer. La colònia ja té uns onze capolls.

29 de juny de 2009

AFRODITA ja té unes 16 obreres a més d’un bon grapat de capolls. Algunes obreres van morir però d’altres van néixer. Com no es mudaven totes soles he decidit bolcar el tub dins del formiguer. ATENEA és més lenta. Han mort algunes obreres i al final només son cinc després d’alguns naixements.

3 d’agost de 2009

Tornada de vacances. AFRODITA té ja una trentena de formigues i ATENEA va fent al seu ritme. A la segona li aniré preparant un formiguer doncs m’ha quedat lliure el de les Cataglyphis.

9 d’agost de 2009

Dit i fet. Ja he mudat a ATENEA al nou formiguer terrari. Aquest té dues zones: una amb sorra – argila tipus sandwich per que facin túnels, i una més gran amb sorra, pedres, troncs i plantes.

Al principi s’han guarit, sobretot la reina, sota un dels troncs. Els ous per aquí, les obreres per allà. Més tard, dues obreres han arrossegat a la reina dins d’un túnel que han fet a la sorra. Han estat una mica nervioses però al final s’han tranquil·litzat en el nou cau.

15 de setembre de 2009

Amb la baixada de temperatures ha baixat també el ritme de les dues colònies. AFRODITA s’ha guarit tota dins d’una galeria gran que han fet en la sorra. Aquí passaran el hivern. Vaig afegir un recipient transparent com a menjador.

ATENEA també s’ha guarit dins de la galeria, ha tapat l'entrada i no surt per res.

Ara tindrem que deixar-les en pau fins que vegi que torna a haver-hi moviment.

Pheidole Pallidula

INTRODUCCIÓ:

Aquesta espècie té com a hàbitat les ciutats i el camp en general. Els vols nupcials va des de juny fins a finals de juliol i, esporàdicament, a la tardor. És carronyera, insectívora i granívora. Una colònia està formada per reina, obreres i soldats. Les mesures entre elles son diferents: reina de 6-8,5 mm, mascle de 3,7-5 mm, la obrera de 1,6 a 2,6 mm i els soldat de 3,3-4,9 mm.

Les pheidoles formen una casta d’obreres i soldats. Els soldats, que tenen el cap i les mandíbules més grans, principalment defensen la colònia, i les obreres s’encarreguen del seu manteniment.

Les colònies poden tenir en certs períodes varies reines que crien, però a la llarga, un cop apareixen les noves obreres les reines es maten entre elles fins a quedar només una. La seva alimentació es basa principalment en insectes, tot i que mengen qualsevol cosa.

LES MEVES PHEIDOLE PALLIDULA:

18 de novembre de 2008

M’arriben un parell de mini colònies ja formades d’un centenar de membres cadascuna. Entre els membres hi ha uns 12 o 15 soldats. Aquests no sols protegeixen a la reina sinó que també son utilitzats per la colònia per esquarterar les preses i el menjar.

Procedeixo a connectar un dels tubs a un formiguer d’escaiola preparat dins d’un recipient transparent. En menys de 30 minuts es muden dins del nou cau prèvia inspecció d’unes quantes obreres i soldats.

23 de novembre de 2008

Connecto la segona colònia a un altre formiguer d’idèntiques condicions que l’anterior. No han tardat ni 15 minuts en fer la mudança. Tant aquesta com l’altre necessitaven més espai.

Un cop revisat el nou cau les obreres acompanyen a la reina a la seva nova estància, la galeria més gran i més fonda del formiguer.

Ara toca deixar-les tranqui-les a totes dues doncs és l’època de hibernació.

26 de gener de 2009

Dia tràgic. Una de les dues colònies ha perdut la reina, ha mort. Les obreres la van passejant per la superfície el cadàver de ella. Com la primera colònia segueix bé i en aquesta segona hi queden unes 70 obreres i uns 10 soldats decideixo passar a les orfes al formiguer amb reina.

Per fer això he d’anar en compte. Aniré passant de deu en deu les formigues a la nova colònia per que comencin a agafar les feromones poc a poc de la nova reina. Si no ho fes així, podrien començar a matar-se unes a altres donat que tenen olor a reina diferent.

31 de gener de 2009

Ja he passat totes les formigues d’un formiguer a l’altre. Al principi son ensumades contínuament per les residents. Després es comencen a passejar pels túnels i galeries fins que, al agafar l’olor de la nova colònia, passen a formar part de ella.Han anat morint formigues, és el procés normal. Moren les més velles per donar pas a les noves quan neixin. De moment la colònia té un centenar d’obreres i uns 20 soldats.

7 de març de 2009

Comencen les primeres postes d’ous de la temporada. Aquests son passejats d’un cantó a l’altre per les obreres buscant les condicions òptimes de temperatura i humitat. Les vaig alimentant amb cucs de la farina i aigua ensucrada. L’estat de la colònia és d’uns 50 o 60 membres. Han mort moltes obreres i soldats durant el hivern.

11 de juny de 2009

Durant aquests mesos hem tingut els primers naixements de la temporada. També s’observen unes larves més grans de lo normal. En principi pensava que eren nous soldats però son més grans. Al temps apareixen unes "ninfes" molt grans.

Al final neixen mascles amb ales. Aquests van d’aquí cap allà acompanyats per obreres i soldats. En cada formiguer només neixen mascles o femelles per temporada, mai les dues juntes. Això farà que quan es fecundin en els vols nupcials s’asseguri la qualitat de la futura generació, igual que passa amb moltes espècies fins hi tot de mamífers.

3 d’agost de 2009

Han nascut fins a cinc mascles amb ales. En quan a la resta de la colònia no va massa bé. Van morint les obreres quedant només els soldats. I això es un problema doncs les obreres son les encarregades de buscar menjar i donar-lo a la reina i als soldats.

15 de setembre de 2009

La colònia ha anat en decadència fins que ha acabat morint la reina. Fi de la història.