dimecres, 20 d’octubre del 2010

TAXOMARA 2010 - Ronda (Màlaga)

Què és el TAXOMARA?

TAXOMARA és la reunió anual internacional que l'Associació Ibèrica de Mirmecología (www.mirmiberica.org) A.I.M. conjuntament amb el fòrum en Internet de La Marabunta (www.lamarabunta.org), comunitats ambdues de professionals, naturalistes i aficionats a les formigues, que es realitzen per presentar dades, compartir, aprendre i divulgar, tot allò referent sobre la biologia de les formigues, sobretot autòctones però també sobre totes aquelles espècies foranes, exòtiques i invasives que entren a la Península Ibèrica i a Europa representant terribles plagues que alteren els nostres tan sensibles i preuats ecosistemes.

Cada any, TAXOMARA, es celebra a un lloc diferent de la Península Ibèrica i un lloc que, a més, contingui un marcat interès mediambiental i paisatgístic i que, d'alguna manera doni a conèixer el contingut de la seva mirmecofauna per, d'aquesta manera, contribuir al panorama del coneixement del medi on celebra, de la seva protecció i de la seva conservació.

Aquest any 2010 es celebra la V TAXOMARA a RONDA, lloc de singular bellesa a la província de Màlaga i concretament se'ns ha ofert el Centre de Congressos i Aula de Educació Ambiental La Algaba.



Dijous, 1 de Juliol de 2010 

Ens reunim en el parc natural de La Algaba. Foto de grup dels 30 assistents.



Primera recollida de mostres de formigues del parc. Els nostres biòlegs seran els que certificaran el gènere i l’espècie. Això es fa a través de potents lupes o microscopi, i coneixent les claus taxonòmiques de les formigues. Fins i tot es pot descobrir alguna nova espècie no catalogada.


Primeres troballes del matí. Colònia de Temnothorax en un tronc sec. Reina i larves.


Colònia de Aphaenogaster sota una pedra. S'agafen mostres.


Obrera de Camponotus Cruentatus, en un arbre. Aconsegueixo una reina gracies a "Alihormiga", membre de La Marabunta. Tambè uns capolls del mateix gènere, per accelerar la futura colònia (La reina ja ha posat ous i han nascut dues obreres dels sis capolls).



Colònia de Aphaenogaster Gibbosa, sota d'una pedra.



Colònia de Solenopsis, sota una pedra, amb un mon de larves i ous (son aquelles tant petites, similars a les que tinc a casa, amb obreres de 1,5mm).



Formica amb alguns capolls, a terra.



Per la tarda i durant els tres dies es faran xerrades i exposicions de treballs d’investigació a càrrec de biòlegs, professors i doctors d’universitats i parcs naturals. També s’identificaran a través del microscopi les claus taxonòmiques de les mostres recollides.

El Dr. Xavier Espadaler, de l'Universitat Autònoma de Barcelona, fa una petita introducció a les xerrades.


Divendres, 2 de Juliol de 2010


Sortim tots plegats cap el parc natural de La Nava per recollir de nou mostres de formigues. Anirem des de Los Llanos fins al Pinsapar, on es troba l’avet ibèric anomenat Pinsapo. Es recolliran mostres de tot el parc.



S’utilitzen mètodes per recollir mostres ben peculiars, com un aspirador manual casolà (dos tubs, un potet entremig i un filtre). En la foto recollinnt mostres de Tapinoma.



Colònies de Crematogaster Auberti i de Aphaenogaster Senilis.



Obreres de Pheidole Pallidula portant una pupa i colònia de Bothiomyrmex sota una pedra.



Els famosos pinsapos.




Colònies de Tapinoma i Temnothorax.




Colònies de Aphaenogaster i Formica.



Colònies de Lasius Grandis i Camponotus Pilicornis, i niu de Cataglyphis.




Ens tornem a reagrupar per anar a fer un àpat.



Per la tarda tornem a fer identificació de les mostres recollides.

Dissabte, 3 de Juliol de 2010

Matí lliure per fer identificació o sortir al camp de La Algaba a recollir més mostres.

Obreres de Camponotus Cruentatus.




Una "major" de Messor.



Colònia de Crematogaster Scutellaris dins d'una agalla d'n Roure.



Tarda de visites a Ronda, incloent una altre xerrada a la Biblioteca. Es parla de com poden afectar els insectes, entre ells algunes formigues, al deteriorament de les col·leccions de llibres a les Biblioteques, així com el deteriorament de les pròpies estructures, normalment de fusta, i de les obres d’art que conviuen amb els llibres.



 Entrega de diplomes i premis pels assistents.



Només afegir que ha sigut una gran experiència, com afeccionat al mon de les formigues, poder assistir a aquesta edició del TAXOMARA 2010 i compartir experiències amb d’altres afeccionats i amb professionals d’aquest camp. És una experiència que recomano a tothom i que el proper any espero participar.

Tapinoma Nigerrimum

CINC CÈNTIMS:

Les Tapinoma nigerrimum és una espècie polimòrfica, és a dir, que les obreres tenen varies mides, de 1,6mm fins a 6mm. Les més petites fan funció d’exploradores i dides de la prole, mentre que les més grosses s’encarreguen de la defensa de la colònia, d’emmagatzematge en el seu cos de les reserves i de trossejar els grans insectes.


S’alimenten de substàncies dolces, insectes i també son carronyeres. En alguns casos també son ramaderes de pugons, dels quals obtenen les seves secrecions dolces a canvi de protecció.


És una espècie que necessita poca humitat i el seu hàbitat son les ciutats i el camp en general, tot i que traslladen contínuament tota la colònia a la recerca de zones amb aliments  No filen capolls sinó que la larva es transforma directament a formiga passant pel estat de “ninfa”.


Son falses “poligíniques”. Això vol dir que es crea la colònia a partir només d’una reina, però que quan es fa adulta formen poligínia amb reines noves criades per les obreres a la mateixa colònia, arribant a veure’s nius amb desenes de reines. Per defensar-se acostumen a expulsar pel “gaster” raigs d’àcid que neutralitza els invasors i a mossegar. Un dels seus pitjors enemics son les vespes de l’espècie Tracheliodes Quinquenotatus, considerades devoradores de formigues, en especial, de Tapinomes, les quals capturen en ple vol.


LES MEVES TAPINOMA NIGERRIMUM:

Divendres passat em va arribar una petita colònia d’uns 25 membres i sense cap ou encara. Els hi he construït un petit formiguer amb la clàssica caixa de bombons Ferrero, utilitzant també un bloc de “ytong” tallat a mida, sorra, pedres, branques, un menjador i un abeurador. La tapa superior està oberta i protegida amb oli antifugues.


Un cop bolcat el tub original on venien al nou formiguer no han tardat en explorar el nou cau i a portar a la seva reina a dins d’una de les galeries.


De moment formen tres dotacions: un primer grup acompanya a la reina, un segon grup fa vigilància a l’entrada i un tercer grup està contínuament explorant l’exterior. Han menjat aiguamel i un petit peixet de plata (“lepisma”) al qual van donar caça en minuts.


Ara només queda donar-les tranquil·litat per que s’acomodin i que la reina comenci a posar ous, que ja li toca...

Formica Subrufa

Fa cosa d’un mes em va arribar, per gentilesa de www.lamarabunta.org, una mini colònia de Formica Subrufa. És una subespècie de Formica semblant a la Formica Fusca, de la qual ja es va parlar en el fòrum. Per tant, no donaré detalls de les seves característiques i passarem directament a explicar com les tinc.

Le meves Formica Subrufa

Em van arribar en un potet d’aquests d’anàlisi. Consta de reina i una vintena d’obreres. Encara no tenien ous però ara, a l’entrar a la tardor, la reina ha començat a posar. En poc més de 15 dies ja han sortit larves, han crescut i algunes ja han filat un capoll. Ara tocava mudar-les a un formiguer definitiu.

Utilitzant un terrari de metacrilat de 20x10x10 he fabricat un formiguer amb un material anomenat ytong (material lleuger i tèrmic de construcció format per blocs de formigó cel•lular d’autoclau). Només calia ajustar-lo a les mesures d’un dels laterals i fer les galeries i túnels. Una miqueta de tint natural per donar-li color, sorra, uns ornaments, un menjador i un abeurador. I el resultat és el següent:


Després he bolcat el pot i han començat a buscar refugi dins del nou formiguer. Han traslladat també els ous, les larves i els capolls que tenien:


La reina amb obreres i alguns ous i larves:


Detall dels ous, larves i capolls:


Més tard els hi he posat un “lepisma” (peixet de plata). L’han capturat i l’han arrossegat cap a dins. No han tardat gaire en alimentar alguna larva amb el nou menjar. Podem apreciar a la següent foto el “lepisma” amb una larva dins menjant posada per una obrera:


Les alimento amb aigua mel, insectes i paté. A veure com evolucionen amb el nou cau...