Aquesta espècie té com a hàbitat les ciutats i el camp en general. Els vols nupcials va des de juny fins a finals de juliol i, esporàdicament, a la tardor. És carronyera, insectívora i granívora. Una colònia està formada per reina, obreres i soldats. Les mesures entre elles son diferents: reina de 6-8,5 mm, mascle de 3,7-5 mm, la obrera de 1,6 a 2,6 mm i els soldat de 3,3-4,9 mm.
Les pheidoles formen una casta d’obreres i soldats. Els soldats, que tenen el cap i les mandíbules més grans, principalment defensen la colònia, i les obreres s’encarreguen del seu manteniment.
Les colònies poden tenir en certs períodes varies reines que crien, però a la llarga, un cop apareixen les noves obreres les reines es maten entre elles fins a quedar només una. La seva alimentació es basa principalment en insectes, tot i que mengen qualsevol cosa.
LES MEVES PHEIDOLE PALLIDULA:
18 de novembre de 2008
M’arriben un parell de mini colònies ja formades d’un centenar de membres cadascuna. Entre els membres hi ha uns 12 o 15 soldats. Aquests no sols protegeixen a la reina sinó que també son utilitzats per la colònia per esquarterar les preses i el menjar.
Procedeixo a connectar un dels tubs a un formiguer d’escaiola preparat dins d’un recipient transparent. En menys de 30 minuts es muden dins del nou cau prèvia inspecció d’unes quantes obreres i soldats.
23 de novembre de 2008
Connecto la segona colònia a un altre formiguer d’idèntiques condicions que l’anterior. No han tardat ni 15 minuts en fer la mudança. Tant aquesta com l’altre necessitaven més espai.
Un cop revisat el nou cau les obreres acompanyen a la reina a la seva nova estància, la galeria més gran i més fonda del formiguer.
Ara toca deixar-les tranqui-les a totes dues doncs és l’època de hibernació.
26 de gener de 2009
Dia tràgic. Una de les dues colònies ha perdut la reina, ha mort. Les obreres la van passejant per la superfície el cadàver de ella. Com la primera colònia segueix bé i en aquesta segona hi queden unes 70 obreres i uns 10 soldats decideixo passar a les orfes al formiguer amb reina.
Per fer això he d’anar en compte. Aniré passant de deu en deu les formigues a la nova colònia per que comencin a agafar les feromones poc a poc de la nova reina. Si no ho fes així, podrien començar a matar-se unes a altres donat que tenen olor a reina diferent.
31 de gener de 2009
Ja he passat totes les formigues d’un formiguer a l’altre. Al principi son ensumades contínuament per les residents. Després es comencen a passejar pels túnels i galeries fins que, al agafar l’olor de la nova colònia, passen a formar part de ella.Han anat morint formigues, és el procés normal. Moren les més velles per donar pas a les noves quan neixin. De moment la colònia té un centenar d’obreres i uns 20 soldats.
7 de març de 2009
Comencen les primeres postes d’ous de la temporada. Aquests son passejats d’un cantó a l’altre per les obreres buscant les condicions òptimes de temperatura i humitat. Les vaig alimentant amb cucs de la farina i aigua ensucrada. L’estat de la colònia és d’uns 50 o 60 membres. Han mort moltes obreres i soldats durant el hivern.
11 de juny de 2009
Durant aquests mesos hem tingut els primers naixements de la temporada. També s’observen unes larves més grans de lo normal. En principi pensava que eren nous soldats però son més grans. Al temps apareixen unes "ninfes" molt grans.
Al final neixen mascles amb ales. Aquests van d’aquí cap allà acompanyats per obreres i soldats. En cada formiguer només neixen mascles o femelles per temporada, mai les dues juntes. Això farà que quan es fecundin en els vols nupcials s’asseguri la qualitat de la futura generació, igual que passa amb moltes espècies fins hi tot de mamífers.
3 d’agost de 2009
Han nascut fins a cinc mascles amb ales. En quan a la resta de la colònia no va massa bé. Van morint les obreres quedant només els soldats. I això es un problema doncs les obreres son les encarregades de buscar menjar i donar-lo a la reina i als soldats.
15 de setembre de 2009
La colònia ha anat en decadència fins que ha acabat morint la reina. Fi de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada