dimecres, 20 d’octubre de 2010

Camponotus Ligniperdus

INTRODUCCIÓ:

Espècie ubicada majoritàriament al centre de Europa viu en zones boscoses formant els nius sota l’escorça dels arbres o sota la fusta podrida. Hi ha algunes excepcions donat que també s’han trobat colònies  en els Pirineus aragonesos i catalans. Els vols nupcials son des de maig fins a juny, i hibernen des d’octubre fins a març. S’alimenten d’aiguamel i d’insectes tant vius com morts. Degut a la seva grandària requereixen gran quantitat de proteïnes.



Les colònies estan formades per reines (16-18 mm), mascles (8-12 mm) i una “intercasta”  d’obreres i soldats (6-14 mm). Son de color negre amb una lleugera coloració vermella i marró fosc.



L’espècie és “monogínica” menys algunes excepcions. Una colònia madura pot tenir al voltant de 10 mil membres i la reina pot viure entre 15 i 18 anys aproximadament. El seu desenvolupament des del ou fins a adult s’allarga durant 8 o 10 setmanes (d’ou a larva de 10 a 16 dies, de larva a capoll de 10 a 14 dies, i de capoll a adult de 10 a 24 dies).

No es coneixen gaires coses d’aquesta espècie a la Península donat que no és una espècie autòctona. Per trobar més informació s’ha d’anar a pàgines web d’altres països, sobretot d’Alemanya.

LES MEVES CAMPONOTUS LIGNIPERDUS:

4 de maig de 2009

Directament des de Alemanya m’arriben un parell de colònies de Camponotus Ligniperda, la formiga més gran del Centre d’Europa. Les reines fan quasi 2 cm de llargada. La primera consta de reina, cinc obreres i ous; la segona de reina, onze obreres, ous i larves. No semblen gaire nervioses, tot i que fan intenció d’escapar-se quan obro els tubs. Els ous son allargats i ataronjats.


Els hi poso un cotonet amb aiguamel i de seguida es posen totes a beure. És súper interessant veure com les obreres, per torns, després d’alimentar-se, van cap a la reina i l’alimenten amb el que acaben de beure. Més tard els hi poso un bocí de cuc de la farina i també s’alimenten de ell.

10 de maig de 2009

Son tranqui-les, netes i gens nervioses. Tot i així decideixo afegir una zona de menjar als tubs. Utilitzo una petita capsa de cargols amb dues estàncies totalment independents a les que connectaré els dos tubs.



Son molt netes doncs estan tot el dia netejant-se unes a altres. No son agressives amb formigues de la mateixa espècie però d’un altre colònia. M’explico: no detecto una petita escletxa en el separador i una obrera d’una de les colònies es cola a l’altre colònia. L’ensumen però no l’agredeixen, fins i tot s’acaba passejant dins del tub amb la reina. Evidentment, quan detecto això soluciono el problema de l’escletxa i retorno la obrera al seu cau.

24 de maig de 2009

Els ous ataronjats s’han convertit en larves. Els hi he posat dos trossos de cuc de la farina. Un l’han començat a devorar a la caixeta que fa de menjador, l’altre l’han introduït dins del tub i l’han posat al costat de les larves per que s’alimentin elles mateixes.



També els hi poso rovell d’ou dur i se’l cruspeixen en un tres i no res. Ara toca l’hora de provar amb una presa viva. Els hi poso un escarabat de la farina viu. L’ataquen, es defensen, s’amaguen...



És curiós que en aquestes accions d’atac i defensa executen una vibració amb el seu “gaster” colpejant intermitentment la superfície on son, tipus redoble de bateria. Ressona tota la caixa menjador. L’ataquen d’una en una, es retiren y, mentrestant es netegen, un altre surt fora i fa el mateix. Està clar que no son una espècie depredadora. Ataquen més per defensar-se que per capturar la presa, com farien d’altres espècies.

28 de maig de 2009

La colònia més gran (a partir d’ara AFRODITA) ja té els primers capolls filats. L’altre colònia (ATENEA) té ous i les primeres larves.



8 de juny de 2009

Com AFRODITA va bé decideixo preparar el que serà el seu nou formiguer. Es tracte d’un formiguer de metacrilat tipus sandwich de sorra – argila. Connecto el tub al nou formiguer i a esperar que es mudin. Per forçar la mudança descobreixo el tub deixant-lo a la llum i cobreixo amb plàstic transparent vermell el formiguer. La colònia ja té uns onze capolls.



29 de juny de 2009

AFRODITA ja té unes 16 obreres a més d’un bon grapat de capolls. Algunes obreres van morir però d’altres van néixer. Com no es mudaven totes soles he decidit bolcar el tub dins del formiguer. ATENEA és més lenta. Han mort algunes obreres i al final només son cinc després d’alguns naixements.

3 d’agost de 2009

Tornada de vacances. AFRODITA té ja una trentena de formigues i ATENEA va fent al seu ritme. A la segona li aniré preparant un formiguer doncs m’ha quedat lliure el de les Cataglyphis.

9 d’agost de 2009

Dit i fet. Ja he mudat a ATENEA al nou formiguer terrari. Aquest té dues zones: una amb sorra – argila tipus sandwich per que facin túnels, i una més gran amb sorra, pedres, troncs i plantes.



Al principi s’han guarit, sobretot la reina, sota un dels troncs. Els ous per aquí, les obreres per allà. Més tard, dues obreres han arrossegat a la reina dins d’un túnel que han fet a la sorra. Han estat una mica nervioses però al final s’han tranquil·litzat en el nou cau.

15 de setembre de 2009

Amb la baixada de temperatures ha baixat també el ritme de les dues colònies. AFRODITA s’ha guarit tota dins d’una galeria gran que han fet en la sorra. Aquí passaran el hivern. Vaig afegir un recipient transparent com a menjador.



ATENEA també s’ha guarit dins de la galeria, ha tapat l'entrada i no surt per res.



Ara tindrem que deixar-les en pau fins que vegi que torna a haver-hi moviment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada