Encara que les buldog van ser difoses per tot el globus, avui només es troben a Austràlia. Solen alimentar-se d'altres insectes com ara abelles (foto a sota), formigues, especialment formigues fusteres. Aquesta és una presa perillosa, perquè les espècies de formigues més avançades, com la fustera, poden trobar ajuda ràpidament enviant senyals químics a les seves companyes, una habilitat que no tenen les buldog. No obstant això, gràcies a la seva visió superior, una buldog pot envoltar ràpidament a una fustera, saltar al dors i clavar-li l’agulló abans que la víctima tingui temps d'organitzar el contraatac.
Incapaços d'ingerir aliments sòlids, les buldog adultes només poden llepar els sucs dels insectes que maten, la carn de les seves preses serveix per alimentar les larves de la colònia. La dieta bàsica de les obreres inclou els seus ous no fecundats, sense closca, que donen a la reina o a d’altres obreres, encara que de vegades se'ls menja la mateixa que els ha posat.
Les formigues buldog poden detectar un intrús a dos metres de distància i atacar-lo. El dolorós efecte de les seves punxades, que causa coïssor, pot durar hores. Cacen en solitari fora del formiguer, i fins i tot en ell mantenen les distàncies unes amb les altres molt més que altres espècies de formigues.
Tanmateix, el comportament dins de la colònia està guiat per l'infatigable altruisme que caracteritza totes les formigues. Les obreres sempre omplen d'atencions a les seves germanes petites, grosses i sense potes, encara en fase de larva. Les separen per edat i mida, i les alimenten amb insectes i ous. Quan una larva completa el seu creixement, les obreres la cobreixen amb grans de sorra, que li serveixen de bastida per filar un capoll de seda. Dies després, les obreres desenterren el capoll, a l'interior hi ha la pupa. Quan al cap d'unes setmanes l'adulta acabada de formar intenta sortir, una obrera talla el capoll amb les seves mandíbules i l'ajuda a ser lliure.
Encara que no hi ha distincions clares, les adultes més grans solen sortir a caçar, mentre que les de menys mida es queden en el formiguer per tenir cura dels ous i les larves.
Així que ja sabeu, si aneu a Australia, no sols tingueu cura dels cangurs que salten i colpegen sinó també de les formigues gegantes buldog que punxen amb el seu agulló. I de criar-les a casa... ni persar-hi...!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada