dimecres, 20 d’octubre de 2010

Tipus de formiguers

El moment de mudar-les del tub cap a un formiguer és quan veiem que comença ser complicat obrir el tub per posar-les menjar o netejar, i que no s’escapin. Aleshores hem de decidir quin tipus de formiguer construir. Hem de tenir en compte de quina espècie estem parlant, en quin hàbitat es troba en llibertat, quanta humitat necessita, quina velocitat de creixement tindrà, etc. Amb totes aquestes dades a la ma podrem decidir quin tipus de formiguer és el més adequat per l’espècie que tenim. S’acostumen a construir formiguers de sorra, d’escaiola, de guix, de terra, de metacrilat, etc. En alguns d’aquests casos necessitarem un recipient, a ser possible transparent, per poder tenir visibilitat de la colònia i poder-la observar. També necessitarem en el formiguer la zona habitable amb galeries i túnels, i una zona com a menjador per poder-les deixar els aliments i que elles puguin deixar les restes. Quan la colònia es fa gran es poden connectar diferents recipients entre ells, o utilitzar un recipient com habitatge i un altre com a menjador. A continuació un exemples de formiguers.

Escaiola. Necessitem un recipient transparent de plàstic, de vidre o de metacrilat. Fem l’escaiola, la bolquem dins del recipient, deixem que solidifiqui, traiem el bloc i fem les galeries i túnels.


Sorra. Es poden fer tipus sandwich o terrari, utilitzant en aquest últim una part de sorra i un altre per adornar. En aquest cas el gruix de la paret de sorra dependrà de la grandària de l’espècie. Si ho fem adequat a les seves mesures podrem tenir visibilitat dels túnels i les galeries. S’acostuma a fer un gruix de 1,5 a 2 centímetres. Cal utilitzar sorra esterilitzada, per estalviar-nos que surtin àcars, i barrejada amb argila, per que la mescla tingui una mica de solidesa i no s’ensorrin els túnels i les galeries. En aquest cas només farem un petit sot a la sorra i seran les pròpies formigues les que faran la construcció interna.


De metacrilat. Aquests acostumen a ser els més nets donat que el metacrilat no genera àcars ni fongs amb la humitat. És més complicat de fer si no tens les eines adients, però es pot comprar per Internet.



De superfície amb terra. Es tracta d’un recipient amb terra. Aquest tipus és per espècies específiques que viuen en zones desèrtiques. No té cap secret.



De suro. Es tracta d’un recipient amb suro per dins, recreant galeries i túnels.


De ytong. Formigó cel·lular en blocs. És fàcil de treballar i absorbeix la humitat quasi com si fos escaiola. Es pot pintar amb colorants naturals.


Es podrien fer de molts altres materials com el ciment i demés. L’important és el tema de la humitat. Si el material no és porós tindrem que buscar la manera de que tinguin humitat sigui per osmosi o per qualsevol altre sistema. Si és porós només caldrà anar-hi posant aigua de tant en tant.En el mercat no especialitzat hi ha d’altres tipus de formiguers formats per un recipient tipus sandwich  farcit d’una espècie de gelatina alimentaria. Aquest gel va ser dissenyat per la NASA fa uns quants anys per poder enviar formiguers sense manteniment a l’espai i fer-ne el estudis sense gravetat. Més tard es va comercialitzar aquest material que es pot trobar en algunes botigues o per Internet. Aquest gel es pot foradar i és comestible per les formigues. Dir al respecte que totes les proves fetes per aficionats a la Mirmecologia amb aquest sistema no han donat bons resultats a llarg termini. Per tant, no el recomanaré pas.

1 comentari: