dimecres, 20 d’octubre de 2010

Messor Barbarus

CONEIX L’ESPÈCIE:

Viuen normalment en els prats. Els vols nupcials son a setembre i octubre (a Manresa ciutat s’hi van veure vols massius després de les pluges el 2 d’octubre ). Son granívores i ocasionalment carronyeres. Les colònies estan formades per reines, mascles i obreres. Les seves mesures son: reina de 13mm, mascle de 8mm i obreres de 4-12mm. De les obreres surten el que es denomina “intercastes”. Els primers dies neix una casta de cuidadores. A mesura que la colònia va augmentant en quantitat de membres apareixen castes d’exploradores, de cuidadores dels graners, d’exploradores amb un nivell olfactiu més desenvolupat i de soldats (obreres major) amb el cap més gros i grans mandíbules que desenvoluparan diverses tasques de vigilància tant a dins del formiguer com a l’entrada i als exteriors. No son "poligíniques", per tant, només una reina per formiguer.



Les colònies adultes d’aquesta espècie son les més fàcils de mantenir, degut a la seva alimentació granívora. Emmagatzemen les llavors controlant que no es podreixin ni agafin fongs, i així tenen un magatzem de menjar durant mesos. Les Messor necessiten formiguers amb humitat mitja i bona ventilació evitant una excessiva condensació d’humitat. Tot i que la seva dieta és granívora necessiten com les seves germanes d’altres espècies proteïnes, i això ho aconsegueixen mitjançant insectes morts.



Per alimentar-se la Messor barbarus envia una obrera al graner, i porta una llavor que obre en la sala reial traient-li la closca, moltes vegades treballant en equip varies obreres; aboquen sucs digestius en ella i, en una cadena de diferents obreres, la van convertint en una papilla de la quan s’aniran alimentant totes les obreres, menjant en grup. Les larves no es mouen i son alimentades per "trofalaxia" (les obreres treuen part del que s’han menjat o begut i els hi passen) i netejades contínuament.



Son una espècie molt neta. Per evitat la introducció de àcars o fongs dins del formiguer les obreres es netegen entre elles contínuament, sobretot quan una exploradora torna al formiguer és netejada per les seves companyes exhaustivament. Quan un aliment és apreciat una obrera es fa càrrec de ell, es penja de una paret subjectant-lo amb les mandíbules i passant així dies i dies sense que l’aliment toqui les parets ni el terra, i deixant que les obreres que vulguin menjar de ell ho facin, sense deixar-lo anar mai fins que un altre obrera agafi el relleu.

Una dada curiosa és que les llavors que emmagatzemen dins del formiguer abans son desactivades traient-li la radícula per que no germinin dins amb la humitat i es mantinguin útils per consumir. Si no ho fessin així sortirien plantes i arrels que farien malbé part del cau i es quedarien sense menjar per passar el hivern.

LA MEVA COLÒNIA DE MESSOR BARBARUS:

24 d’octubre de 2008

Directament des de Sevilla i per correu m’arriben quatre exemplars de reina Messor Barbarus fecundades. Les poso separades en quatre tubs amb aigua i cotó premsat.



Afegeixo un petit cotonet impregnat amb aiguamel. Dos d’elles es llancen ràpidament a beure. Ho deixaré un dia i retiraré les restes per que no surtin focs, donat que ara han de hibernar fins al febrer.



27 de febrer de 2008

Durant aquests mesos he anat vigilant regularment l’estat de les reines. Una va morir el mes passat. La resta dona sorpresa: una de les supervivents ja ha posat uns nou o deu ous en una piloteta.



4 d’abril de 2009

La reina que havia posat ous primera ja té una larva i una “ninfa” (aquesta espècie no fila capolls). Les altres dues reines també han acabat posant ous aquests darrers mesos.



26 d’abril de 2009

La “ninfa” ja ha evolucionat a “nurse”, i ja ajuda a cuidar els ous. Les altres dues reines ja comencen a tenir larves.



7 de maig de 2009

Tres “nurses” s’encarreguen de cuidar a la primera reina. Els hi vaig posant aigua ensucrada i les primeres llavors. Les altres dues reines ja tenen les primeres “nurses”.



8 de juny de 2009

Faig la mudança de les dues reines més fèrtils amb 20 i 8 formigues cap a dos formiguers de metacrilat sense sorra que fan 10x10x1 cm. La tercera reina, una miqueta més lenta, segueix en el tub amb les primeres “nurses” i ple d’ous i larves.



23 de juny de 2009

Males notícies. Les dues reines més fèrtils es moren. Les seves colònies tenen el dies contats. El motiu? Crec que l’excés d’humitat. Tinc el pressentiment de que aquest tipus de formiguer potser no és el més adequat.

6 de juliol de 2009

La reina supervivent dins del tub té ja deu “nurses” i ple de “ninfes”, larves i ous.


3 d’agost de 2009

Torno de vacances i la colònia ja té més de 20 individus de diferents mides. Decideixo passar-les a un formiguer. Donat el fracàs dels dos anteriors aconsegueixo per Internet un formiguer prefabricat. És rectangular, d’un material no porós semblant a ciment, amb galeries i túnels, i amb un sistema d’humitat mitjançant un dipòsit d’aigua inferior que evapora l’aigua a través de les parets del recipient. Connecto el tub al formiguer i en un parell de dies la colònia es muda a l’interior.


6 de novembre de 2009

La colònia ja té uns 50 individus de diferents mides. Encara no hi ha “soldats” grans però tenim obreres que fan de 4 a 8 mm i algun petit capgròs. Molts ous, larves i “ninfes”. Tenen un reserva de gra i llavors, i mengen un cuc de la farina cada setmana. Aviat tocarà hibernar.



Fins aquí tot el que tinc sobre les meves Messor Barbarus.

3 comentaris:

  1. Si pusieras tu contenido también en castellano, evitarías el que gente como yo, no volviese a entrar a un sitio en el que no entiende ni las imágenes...

    Saludos desde Sevilla

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si tu escrivissis el teu comentari en xinès l'entendria més d'una quart de la població mundial, gamarús!

      Corc

      Elimina