dimecres, 20 d’octubre de 2010

Solenopsis Fugax

Cinc cèntims sobre les Solenopsis Fugax:

És una de les espècies més petites del món de les formigues i de les més complicades de criar en captivitat. La reina fa uns 5-6 mm i les obreres 2 mm. És una espècie “poligínica”i, per tant, una colònia pot estar formada per més d’una reina. Predomina normalment en jardins. Els vols nupcials son a la tardor i és omnívora. En llibertat acostumen a tenir parabiosis, és a dir, poden conviure amb altres espècies i alimentar-se de les seves provisions i descendència. Donada la seva petita mida les altres especies no poden lluitar contra elles. A més a més, dins de lo petites que son, son molt agressives i fan servir els seus agullons injectant toxines a les seves preses.

10 d’octubre de 2008

Donant una passejada pel Parc de l’Agulla de Manresa descobreixo en un racó un mon de reines sense ales. En agafo unes 30. Un cop portades a casa les identifico com a Solenopsis Fugax.



Les poso de tres en tres en tubs d’assaig preparats amb aigua i cotó premsat. Una petita gota de mel i a descansar a la foscor. Només les vigilaré un cop a la setmana.



2 de novembre de 2008

Els primers ous. Alguns dels 10 tubs ja tenen la primera ouada. També han mort algunes reines que son retirades dels tubs.



4 d’abril de 2009

Les primeres larves. No sols s’aprecien les primeres larves sinó que hi ha més posta d’ous. A partir d’ara els hi posaré un cop cada 15 dies una miqueta de mel, donat que les reines han de començar a alimentar les larves.



25 d’abril de 2009

Les primeres “nurses”. Comencen a néixer les primeres formigues en quatre dels deu tubs. Les reines ja tindran ajuda.


17 de maig de 2009

En número de “nurses” creix considerablement en tres tubs. Ha mort una reina de cada un dels tres tubs quedant només dues reines per colònia. Les reines dels altres tubs han anat morint al llarg d’aquests mesos. Les que queden van augmentant. Ja els hi començo a posar petits mosquits i rovell d’ou dur (els hi encanta), a part de mel i aigua ensucrada.



2 de juliol de 2009

Donat que algun dels tres tubs supervivents comencen a tenir més de 20 formigues i comença a ser complicat obrir els tubs per posar-hi menjar i que no s’escapin, decideixo habilitar uns formiguers per que les colònies s’estableixin. En aquest cas, i donades les mínimes mides de les obreres, penso amb un formiguer prefabricat de metacrilat amb sorra. El formiguer fa 10x10x1 cm. Se li afegeix un recobriment de “celofàn” vermell per que filtri la llum i estiguin més fosques. Pel seu sistema de visió les formigues no veuen la llum a través del vermell.



Per que veieu lo petites que son aquestes formigues podeu observar la següent foto d’una obrera en el meu dit índex.



Agost - Setembre de 2009

Les tres colònies sobreviuen en els formiguers. Alguna d’elles ja té més de 50 obreres i gran quantitat d’ous i larves. Han començat a expandir les galeries traient sorra cap a fora. Una d’elles s’ha quedat només amb una reina, cosa que alguns cops acostuma a ser normal en espècies “poligíniques”.


Fi del apartat sobre les meves Solenopsis Fugax.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada